Segona volta amb interrogants

Els resultats de la primera volta de les eleccions a l’Argentina van desmentir totes les enquestes realitzades i van suposar una sorpresa. Fins al diumenge 25 d’octubre gairebé tothom donava per fet que Daniel Scioli, elcandidat oficialista recolzat per Cristina Kirchner i un sector del Partit Justicialista (el PJ, conegut com a peronisme), seria el clar vencedor. Fins llavors la incògnita electoral semblava ser la de si Scioli es proclamaria president de la República en aquesta primera volta o seria necessària una segona. No obstant, els resultats van donar un resultat molt més obert, amb un virtual empat entre l’oficialista Scioli (amb el 36,8% del vot) i el polític i empresari Mauricio Macri (amb el 34,3%), a la vegada que un tercer candidat, també peronista però anti-kirchnerista, Sergio Massa, obtenia un crucial 21,3% dels vots.

 

Davant aquesta situació fins al 22 de novembre, dia en què se celebrarà la segona volta electoral, no sabrem qui serà el substitut de Cristina Kirchner. De totes maneres, des de fa dies tots els mitjans opinen que el candidat favorit és Macri, malgrat haver arribat en segona posició, a causa de la curta victòria (de només 2,5 punts) del candidat oficialista i a la postura obertament antioficialista del tercer candidat. No obstant, les coses encara no estan clares ja que es manté la incògnita sobre per qui es decantaran el 21,3% dels electors que van elegir el peronista conservador de Sergio Massa i el 7,4% de votants que van escollir altres candidatures minoritàries. 

    El duel entre Scioli i Macri explica un dilema clàssic present a l’Argentina des de fa més de mig segle i que es resumeix en la següent pregunta: ¿Primarà la fidelitat peronista o l’adscripció ideològica a l’hora d’elegir el nou president? 

    Fins ara l’opinió escrita es decanta per la hipòtesi que la majoria dels votants que van optar pel peronista Massa faran president Macri, que planteja un programa oposat al desplegat durant els últims 12 anys, i que proposa disminuir la intervenció de l’Estat en l’economia i la societat, i devaluar la moneda. Aquesta anàlisi se sustenta en les afirmacions realitzades pel mateix Massa, que va exposar que a l’Argentina hi ha un cansament de les polítiques i dels estils del kirchnerisme.

  Malgrat això, Massa ha exposat la seva voluntat de negociar amb cada un dels candidats per dissenyar un programa per al «bé del país» i així poder orientar el vot dels seus seguidors. Davant d’això hem de pensar: ¿Què pot negociar el candidat que va quedar en tercera posició amb els dos presidenciables? ¿Pot aquest candidat disposar realment de la lleialtat dels seus votants i indicar-los a qui han de votar el dia 22? ¿Fins a quin punt un candidat peronista en pot preferir un d’un altre partit? Aquestes preguntes, que serien inaudites en un altre país, no ho són a l’Argentina a causa de l’existència d’un fenomen anomenat peronisme. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

   El peronisme és més una constel·lació de sensibilitats polítiques de geometria variable que un partit a l’ús. Aquesta constel·lació, a més, s’organitza en faccions d'una adscripció ideològica tan diversa que poden bascular des de l’esquerra chavista fins a la dreta neoliberal. Dins d’aquest magma partidari hi viuen i s’hi mantenen múltiples xarxes organitzatives que es nodreixen de lògiques clientelars i comunitàries a parts iguals. Aquestes xarxes, que responen a la voluntat de diversos líders, són les que poden negociar vots, disposar de la lleialtat de votants i maniobrar per afavorir un líder en contra d’un altre.

Sense tenir en compte aquesta singularitat del peronisme és difícil entendre la delicada posició de Scioli, que, malgrat quedar en primera posició i que el tercer candidat en disputa sigui de la seva mateixa formació, té les de perdre. Les dificultats que afronta són tres: la primera és que representa el passat malgrat no tenir el suport unànime del kirchnerisme, la segona és que el peronisme ha perdut el poder a les províncies de Buenos Aires (on resideixen el 40% dels argentins), Santa Fe i Jujuy i, per tant, no disposa del suport de barons territorials per mobilitzar el vot a favor seu; i la tercera és que a Massa li pot interessar la derrota del seu company de partit per convertir-se en un futur, si a Macri li va malament com a president, en el pròxim líder peronista. En qualsevol cas, tant si Macri com Scioli es converteixen en presidents de la República, els reptes que afrontaran són enormes. Haver de lidiar amb una inflació disparada, uns preus de la soja i de les commodities a la baixa, un Estat endeutat i un increment de la inseguretat no són els millors auguris per a un mandat feliç.