AL CONTRAATAC
El sant sopar
La millor genialitat de la política espanyola contemporània es manté de moment en el més estricte anonimat. Es produeix amb seguretat en un sopar, els comensals són tots empresaris poderosos. Es reuneixen moltes vegades, però pocs dies com avui: és una reunió molt discreta, aquesta vegada per a una qüestió exclusivament política. Es produeix en una mansió d'una urbanització rica als afores de Madrid, algun dia sabrem on. El calendari colla, i s'ha de trobar una solució urgent a les dues grans amenaces: el procés,que comença a estar fora de control, i el noi de la cua, que temen que pugui acabar nacionalitzant-los. Es consideren tota mena de solucions: un parla d'injectar més fons per al PP, aquell aposta per fundar un partit, l'altre parla d'un nou líder: en la llista hi ha presentadors de televisió, esportistes, cantants. Però cap solució els convenç.
S'estén el desànim, comencen a desesperar-se. Fins que el nostre geni contemporani troba la inspiració i enmig del no-res, s'aixeca amb la cara en trànsit, alça la copa de vi i crida: «¡Ja ho tinc!». A la cara se li dibuixa un somriure maliciós: «¡Ho teníem davant dels nostres nassos i no ho vèiem!». Finalment pronuncia les dues paraules màgiques amb una cadència dramàtica: «A-l-b-e-r-t R-i-v-e-r-a».
Es produeix un primer silenci d'estupefacció, i de sobte se sent un crit d'eufòria i tots aplaudeixen. El que s'activa el matí següent, és conegut: Rivera inicia una gira frenètica i molt programada per les televisions, limitant-se a executar el pla ordit al sant sopar. A partir d'aquell moment, Podem comença a baixar i Rivera es disposa a convertir C's en l'únic partit de l'oposició a Catalunya.
Marca blanca i incolora
Notícies relacionadesLa genialitat d'aquest moviment consisteix en el fet que no es nota, és silenciós i es fa sobre matèria ja existent. Per una vegada, que el polític sigui català no és un defecte sinó un avantatge, que permet destruir l'àlien independendista des de dins. I a la vegada, el seu aspecte innocu permet posar en evidència la radicalització de Pablo Iglesias. Ningú sap què pensa Rivera de l'avortament, l'energia eòlica o la guerra entre Israel i Palestina, i el millor és que a ningú li importa. Aquest segon C's és perfecte perquè no té ideologia, o millor encara, aparenta no tenir-ne.
Aquesta marca blanca ha de ser molt neutra i incolora per, arribat el moment, aconseguir el tercer i últim gran objectiu: diluir-se en el PP i salvar sense que es noti el partit corcat per la seva pròpia porqueria, després d'haver salvat Catalunya dels separatistes i Espanya dels comunistes. Aquesta setmana, Rivera prenia l'últim bany de masses entre empresaris d'elit. Hi havia els organitzadors del sant sopar i el geni, encara anònim, que mesos enrere va aixecar la copa i va proclamar: «¡Ja ho tinc!».
