anàlisi
Benestar i no només renda
V aig conèixer el professor Angus Deaton a la Universitat de York. Certament sabia de les seves contribucions al que anomenàvem teoria Deaton-Muellbauer, en al·lusió a la teoria microeconòmica del consumidor. Però fou al congrés de la International Health Economics que es va celebrar a York l'any 2001 quan va ser ponent invitat per presentar les seves aportacions a l'anàlisi de les desigualtats en salut.
Xocava el seu discurs amb les teories prevalents que lligaven aquestes diferències a la desigualtat econòmica. Un agre debat amb el meu supervisor, Alan Williams, pare de l'Economia de la Salut, després de la seva ponència de presentació (agre és exagerat: tot fou educat i cortès, però les diferències eren notòries). La desigualtat en salut en tot cas es lligava, deia Deaton, a la pobresa, i amb ella, a la mortalitat innecessàriament prematura i sanitàriament evitable.
La visió macroeconòmica, segons les seves tesis, pateix de la fal·làcia ecològica de l'agregació de dades. És a dir, la desigualtat sempre és un concepte relatiu, però la pobresa té tons més absoluts, de solemnitat com se la qualifica de vegades.
Dues situacions comparades en termes relatius -la globalització ens ha fet més desiguals- no donen sempre la mateixa diagnosi en termes absoluts, perquè, de fet, avui hi ha menys pobres.
Tot això és objectivable si no valorem les situacions personals en termes relatius d'enveja pel que té l'altre. La idea que el benestar al món havia augmentat (aquell 2001), tenia l'afegit que la salut global també havia millorat. No es tractava, per tant, de valorar només la renda, sinó també la salut i el coneixement.
L'esperança de vida al món al néixer és més elevada. Però moltes coses resten al camí per assolir aquest objectiu: la salubritat, la tecnologia, la salut pública, la mortalitat perinatal i l'avortament entre elles. Comptant amb les diferències en renda i riquesa, la gent viu més i els pobres son menys pobres que abans.
Deaton ens ho recordava i amortia un fals progressisme de qui pensa encara avui que simplement redistribuint, deixant amb la resta de paràmetres iguals, s'evitaria un número x de morts. La salut segueix camins diversos, afortunadament no determinístics, a l'evolució de la renda.
Notícies relacionadesEncara que certament conflueixen tots ells en el benestar de la població. Però les relacions unívoques i les falses causalitats son posades en qüestió amb una bona anàlisi economètrica.
Aquest és el record de la meva vivència de la discussió que va generar el 2001 la contribució d'Agnus Deaton, que avui es mereix el Nobel.
