Al contraatac
La vida segons Mariano
No passa gairebé mai que una sola persona encarni tota una filosofia de vida. I és encara més inaudit que qui aconsegueixi un prodigi d'aquesta magnitud sigui a més una persona que destaqui no per la seva brillantor sinó precisament per la seva mediocritat. ¿Qui hauria pogut sospitar que aquell mediocre registrador de la propietat a Santa Pola convertit després d'un cúmul de mediocres coincidències en mediocre president del Govern pogués representar al cap i a la fi una manera d'entendre l'univers en la seva totalitat? Mariano Rajoy no entrarà possiblement en la història de la política, però la filosofia li reserva un espai d'honor, al costat dels presocràtics més purs.
Ara que hi ha indicis per sospitar que la vida política de Mariano s'acosta al seu final, és hora de reivindicar el seu llegat intel·lectual, que a més de transcendent ha sigut rupturista: acostumats com estem a reclamar homes d'acció, Rajoy ha fet realitat una de les grans disrupcions del pensament occidental, que es resumeix en tres senzilles paraules: no fer res. Segons Mariano, els problemes no s'aborden, es podreixen. Els conflictes no es resolen, sinó que s'ajornen. Les decisions no s'afronten, sinó que s'obliden. La seva proverbial i màgica inacció ha aconseguit engreixar el procés a Catalunya fins a límits insospitats. I al mateix temps ha aconseguit, amb el seu temperament, desesperar les hienes que planen sobre ell des del flanc extrem-dret, i que estan a punt d'autodestruir-se, víctimes de la cèlebre tàctica mariana: els enemics es couen en la seva pròpia salsa. Temps al temps: el marianisme quedarà com un nou corrent de pensament que va deixar demostrat per a la posteritat que la procrastinació pot ser una manera altament eficaç de resoldre una crisi, sigui la que sigui.
Pensament inexplorat
I és que la innovació mariana porta a dubtes inèdits sobre l'existència humana i obre vies de pensament inexplorades fins ara: ¿i si la millor forma d'abordar els problemes fos justament no abordar-los?, ¿i si fos cert que tot, al capdavall, es resol sol? Ja ho veuen, la filosofia aconsegueix un dels seus cims per obra i gràcia d'un pensador gris, exemple d'una de les grans paradoxes marianes: també la mediocritat condueix al lloc més alt. Aquest geni ha aconseguit sobreviure al festival de corrupció més espectacular mai destapat, a un procés de segregació del seu propi Estat i a una de les plusmarques mundials d'aturats, ¿i saben com ho ha aconseguit? Fent el següent: res. I és que Mariano se'n va, però quedarà la seva obra imperible. Després d'ell, els silencis semblaran profunds pensaments, la inacció s'elevarà a la categoria d'estratègia, i l'ajornament semblarà de sobte una virtut. ¿Què ha portat Mariano Rajoy Brey al lloc més alt de la història de la filosofia? La resposta és molt simple: res.
