Torna el petroli de l'Iran

Després de l'acord a què van arribar el 14 de juliol el Govern de Teheran i el P5+1 (Alemanya més els cinc membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides: Xina, EUA, França, Regne Unit i Rússia) l'Iran podria retornar de manera imminent al mercat global del petroli, cosa que tindria importants repercussions, tant sobre els països productors com sobre els consumidors i els seus respectius governs. L'acord intenta resoldre el contenciós suscitat entre l'Iran i part de la comunitat internacional aixecant les sancions econòmiques a canvi de frenar el desenvolupament del programa nuclear iranià.

Les diverses rondes de sancions econòmiques i financeres imposades des de la revolució del 1979 no van excloure l'Iran dels mercats del petroli fins a mitjans del 2012. En aquesta data es van tolerar certes excepcions que han permès a l'Iran seguir venent a alguns països al voltant d'un milió de barrils diaris (mb/d). No obstant, una ullada retrospectiva als nivells de producció i d'exportació de l'Iran permet apreciar ben clarament l'enorme impacte que les últimes sancions han tingut sobre el país i el mercat global.

El 2011, abans que les sancions reduïssin dràsticament les exportacions, la producció de l'Iran va tenir una mitjana de 3,7 mb/d, dels quals 2,2-2,3 mb/d es van destinar a l'exportació. Tres anys després, el 2014, la producció mitjana es va situar al voltant dels 2,8 mb/d, mentre que les exportacions havien caigut fins al voltant d'1 mb/d. En contrast, a principi i mitjans de la dècada dels 70, abans de la revolució i la devastadora guerra entre l'Iraq i l'Iran, aquest últim país produïa entre 5,6 i 6 mb/d, un ritme que des d'aleshores no s'ha tornat a aconseguir.

La possibilitat que les exportacions de petroli no es vegin limitades en el futur ha generat grans expectatives. En principi, l'aixecament formal de les sancions tindria efecte al desembre, quan els inspectors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica hagin verificat el compliment de les condicions de l'acord del juliol. Això significa que, en teoria, l'impacte de la tornada del petroli iranià al mercat no hauria de notar-se fins al 2016, encara que, en la pràctica, les previsions podrien reflectir-se en els preus del cru aquest trimestre.

Una vegada que les sancions hagin sigut aixecades, l'Iran podria augmentar les seves exportacions en diversos centenars de milers de barrils per dia amb relativa rapidesa. El ministre del Petroli espera que d'entrada aquest increment arribi als 0,5 mb/d, per després situar-se en 1 mb/d en el termini de sis mesos. Altres estimacions menys optimistes xifren l'augment inicial en una mica més de 0,1 mb/d, per posteriorment, al cap d'un any, situar-se a prop de 0,4 mb/d. Per entendre aquestes xifres s'ha de tenir present que aquest augment de les exportacions no depèn únicament d'un augment de la producció dels camps en funcionament o de la reactivació d'altres en aturada tècnica, sinó també dels 30-40 milions de barrils que l'Iran té en aquests moments emmagatzemats en terra i en petrolers.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Pel que fa a la producció de petroli de l'Iran, aquesta podria arribar a entre 3 i 3,7 mb/d el 2016, cosa que suposaria un important augment respecte als 2,8 mb/d del 2014 i el 2015. A més llarg termini, l'Iran podria seguir incrementant gradualment la seva producció fins al 2020, però això requereix inversions continuades, tant per part de la companyia estatal de petroli (National Iranian Oil Company) com d'empreses estrangeres. Històricament, l'Iran sempre s'ha recolzat en la inversió forana per al desenvolupament dels seus camps petrolers, un fet que en principi hauria de facilitar la tasca d'atraure el capital i la tecnologia de les petroleres estrangeres que esperen obtenir uns contractes que els permetin augmentar les seves reserves.

Sens dubte, el renaixement de la producció i de les exportacions de petroli de l'Iran repercutirà sobre l'OPEP, de la qual aquest país és membre fundador, tot i que sembla molt improbable que el càrtel ajusti la seva producció a la nova realitat, retallant-la. Certament, el càrtel està dominat per les monarquies del Golf, amb l'Aràbia Saudita al capdavant, i aquestes són obertament hostils a Teheran, de manera que en cap cas estan interessades que el seu rival regional ompli els seus cofres a partir de les vendes de petroli. No obstant, aquests països es troben en l'actualitat immersos en una guerra comercial per la quota de mercat i aquesta requereix augmentar l'oferta per mantenir uns preus del barril prou baixos per mantenir a ratlla altres productors de costos més elevats.