'Mar de plástico', l'altra cara del miracle dels hivernacles

Quan algunes de les sèries espanyoles més vistes de la temporada passada, com 'El Príncipe' o 'Vis a Vis', no han reprès encara la seva emissió, Antena3 va estrenar dimarts el primer capítol de 'Mar de plástico', ambientada a la població fictícia de Campoamargo que bé podria ser El Ejido o un altre municipi crescut a la fi dels noranta gràcies als hivernacles en el Poniente almeriense, en què treballen milers d'immigrants, molts sense papers, els quals no disposen un cop acabada la seva jornada laboral d'equipaments ni allotjaments dignes, i no són ben rebuts en alguns dels bars de la localitat. Ja ho va dir Juan Enciso, el que va ser durant vint anys el seu alcalde: "A les 8 del matí tots els immigrants són benvinguts a El Ejido per treballar en els hivernacles, però a les set de la tarda tots els sobren i que agafin l'autobús i marxin a dormir a un altre lloc ".

La sèrie arrenca amb l'assassinat d'una jove. I, com va passar a El Ejido el 1997 i al febrer de 2000, grups de veïns decideixen aplicar la justícia pel seu compte, apallissant indiscriminadament immigrants que treballen i dormen en els hivernacles, i amb l'intent de cremar viu a un subsaharià que és salvat per Héctor, que interpreta Rodolfo Sancho, el cap de policia judicial de la Guàrdia Civil que acaba d'arribar aquest mateix dia al poble, repetint el patró de l'agent Javier Morey -Álex González- en El Príncipe. I així ens trobem amb una trama en la qual es barreja l'explotació als immigrants i el diner negre, gelosia i passió amorosa, racisme en múltiples direccions, policies bons i no tan bons, i polítics i funcionaris honestos o corruptes.

Tota l'economia de Campoamargo gira entorn al cacic, Juan Rueda, que interpreta Pedro Casablanc, el qual seguint l'hàbit recent de molts propietaris del Ponent d'Almeria i dels camps de la maduixa de Huelva, està casat amb una russa sensacional i capritxosa, molt més jove que ell.

Un paper especial realitza Jesús Castro, descobriment estrella de la pel·lícula El Niño, i que interpreta també un personatge sobrevingut en El Príncipe. Castro a 'Mar de plástico' dóna vida a Lucas, parella o exparella de la jove assassinada, i apareix com un dels sospitosos del crim atès que la morta es veia ara amb con Kaled, un immigrant subsaharià, interpretat per Will Shephard, que no sabem realment de quina banda està. 

I si la sèrie en les primeres escenes mostra la realitat del racisme que senten molts autòctons cap els immigrants en general, i molts magribins cap als subsaharians, tenim la jove Guàrdia Civil, Lola, que encarna la prometedora Nya de la Rossa, que al final del capítol ens descobreix que és gitana. I així veiem un altre racisme i endogàmia que alguns corrents de l'antiracisme prefereixen equivocadament no criticar, com és el de les comunitats gitanes cap a la resta del món i, sobretot, cap a les dones gitanes que deshonrant la família, surten del clan. Així perseguint Lola a un sospitós al costat de l'agent Héctor, Lola es creua amb els seus pares gitanos, i mentre la seva mare es dirigeix a ella per criticar-la, el pare diu a la mare: "Calla, que no és bo parlar amb els morts!".

La sèrie, més enllà de la corrupció municipal, el paper del cacic que tot ho compra, els múltiples racismes i la trama sobre l'assassinat, anuncia una tensió amorosa, potser triangular, atès que l'agent Héctor sembla que ha demanat aquesta destinació per retrobar-se amb la Marta, enginyera agrícola, que interpreta Belén López, amb males relacions amb el cacic i l'alcaldessa. Marta és vídua d'un guàrdia civil mort dos anys enrere a l'Afganistan, on servia al costat d'Héctor.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Així doncs tenim una altra sèrie de gran contingut social que promet abordar sense perjudicis, realitats fins ara incòmodes com el racisme multidireccional, la precarietat dels immigrants als hivernacles, la dificultats per regularitzar-se, i aquest fenòmen sociològic dels propietaris agrícoles que van passar en pocs anys de subsistir a camps de secà a Almeria, Màlaga o Huelva, a dirigir explotacions d'hivernacles i plàstic amb desenes o centenars de treballadors immigrants explotats, i són avui homes rics i poderosos.

(Post publicat al blog de Xavier Rius)