'Cui bono'?

Els romans ho tenien molt clar. Cui bono, cui prodest. Qui se'n beneficia. A qui ja li està bé. Pregunta't primer pel principal beneficiat i entendràs millor els fets. I d'això sembla no parlar-se'n gaire perquè just ara no interessa, que estem en campanya. Aparta't que em tapes el míting. ¿Un canapè? Cada barbaritat, imprecisió i inexactitud esgrimida per un unionista fabrica més espanyofòbia a Catalunya, i per tant més vots per al procés. La inestabilitat ens portarà al precipici de la desinversió. Al corralito. Als tancs. No es podran pagar les pensions. Fora de la UE. Por. Caos. Atur. Terrorisme islamista. Els trens de Franco. Que ve l'home del sac. Bú.

Però és que a l'altre costat tampoc es queden curts. Cada barbaritat, imprecisió i inexactitud esgrimides per un independentista fabrica més catalanofòbia a la resta d'Espanya, i per tant més vots per al PP. Espanya ens roba. Espoli fiscal. Maltractament. Dignitat. Orgull. Desobediència. Bú.

Qui no cabreja ningú simplement no existeix. Una altra prova del que anomeno teorema de Crichton: si quan parles ningú es molesta, és que no has dit absolutament res. S'insisteix en el missatge fal·laç que els que encara aposten pel diàleg arriben tard. Això és tan estúpid com dir a Metges sense Fronteres o a la Creu Roja que no vagin a zones de conflicte on hi ha hagut víctimes perquè ja no s'hi pot fer res.

Espero que Rajoy i Mas es felicitin en algun moment. Tots dos se'n beneficien mútuament i treuen partit, a més, del silenci dels moderats. Xais que decideixen no recolzar ni un llop ni l'altre perquè consideren que en aquest festí acabaran atipant-se els de sempre. Xais que han d'aguantar com se'ls diu tebis, jaqueters, ambigus o, pitjor encara, covards.

Els tipus moderats

Compte, que no tots els votants moderats són iguals. N'hi ha, com a mínim, de tres tipus.

Hi ha els moderats que s'han cregut les pors de tots i que no votaran per pànic que se'ls confirmin. Ells beneficien els exaltats donant-los més rellevància a les urnes de la que realment tindrien si no fos per la seva falta de valor.

Després hi ha els moderats que han vist els sondejos i que creuen que el seu vot no canviarà res, i per tant fa temps que es van desconnectar, que ja no creuen que formin part d'aquest joc. Aquests també beneficien les posicions més radicals pel seu agnosticisme i la seva desafecció.

Notícies relacionades

Romeva reitera que Catalunya no necessita els bancs estatals

Espadaler crida a formar un Govern amb forces "no rupturistes" per negociar amb Madrid

I per últim, hi ha els moderats que encara pensen que poden fer alguna cosa a les urnes, els que jo anomeno radicalment moderats. Una minoria que es resisteix a ser silenciosa i que, si s'acaben confirmant els sondejos, realment ho serà.

Al final, el cabreig sempre mourà el cul més i millor que la moderació. I així ens va.