Banksy

Els parcs d'atraccions en general i els de Disney en particular han estat qualificats com a moderns camps de concentració. Per l'estructura tancada, per l'ambient carcerari, per les obligacions que imposen, per l'anul·lació de la personalitat. No és estrany. Disney va ser un ultradretà enlluernat pels nazis, amb una infància difícil que després va convertir en una màquina d'horror per a nens i grans. Va substituir l'evidència del terror per una aparent edulcoració amb tons pastel de la realitat, una altra cara de la mateixa moneda. Estic segur que la majoria de pares que han estat en un parc d'atraccions opinen el mateix. Molts han patit la sensació d'estar enclaustrats en un desconcertant univers de consternació.

Justament desconcertant i consternació són les paraules que Banksy ha fet servir per definir el seu Dismaland, aquesta exposició crítica en forma de recorregut temàtic per la lletjor, per la mort i la distopia capitalista. Les imatges que ens arriben de Dismaland ens acosten a la desesperació, al veritable rostre   del món, allà on els somnis de color rosa es tornen malsons. De tota manera, la gràcia del projecte de Banksy és que serà un èxit de públic i de crítica i que, potencialment incorrecte i anarquista, també serà engolit per la societat de la immediatesa. En el fons, el seu «parc  de pertorbacions» no divergeix tant, com a atracció turística, de les atraccions dels altres parcs.