L'Ebola que va retratar Espanya

¿Què podia passar un 7 d'agost a la matinada a Madrid que fes embogir els mòbils? ¿Una altra catàstrofe? ¿Un accident aeri? ¡I ara! Uff, no era tan greu. O, almenys, no ho semblava. La inefable ministra de Sanitat, Ana Mato, havia decidit portar a Espanya un missioner infectat d'Ebola. L'operació es va vendre com a modèlica, pròpia d'un país amb la millor sanitat del món (¿us sona?) i amb un desplegament de mitjans sense precedents. Orgull patri en estat pur.

Recordo com si fos avui les insistents crides a la calma. «El risc de contagi per a la població és mínim». Com tantes altres vegades, ens els vam creure. Cinc dies després moria Miguel Pajares. No tenia cap possibilitat de curar-se, com més tard van reconèixer els metges que l'havien atès. Però si d'infectar. Una auxiliar d'infermeria, Teresa Romero, es va encomanar la malaltia al netejar la seva habitació i es va convertir en una autèntica bomba biològica passejant-se per Madrid. S'havia trobat malament però ni a ella ni a ningú dels que la supervisaven se'ls va acudir que podia haver contret la temible malaltia. Durant una setmana va tenir contacte directe amb unes 40 persones que després serien posades en quarantena.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L'emergència va retratar com poques vegades la societat espanyola. En una històrica roda de premsa on no sabia ni a on mirar, Ana Mato va cavar la seva tomba política. El conseller de Sanitat madrileny també es va posar la soga al coll al culpar de tot la infermera. Romero va ser una heroïna fugaç, eclipsada per un marit i un advocat que la van induir fins i tot a mentir sobre la seva visita a la metge de família, potser per aconseguir una indemnització més suculenta, més profit mediàtic o les dues coses a la vegada.

Davant de tant de soroll, va emergir la figura del personal sanitari que va aconseguir el miracle de salvar-la i dels cooperants que es van esforçar a aprofitar l'oportunitat per intentar canviar el focus. «La millor mesura per evitar que l'Ebola arribi a Europa és lluitar contra l'epidèmia a l'Àfrica», es va afartar de repetir l'oenagé Metges sense Fronteres, amb un ressò perfectament descriptible. Milers de persones van morir a l'Àfrica. Aquí a Europa l'única víctima mortal va ser Excálibur, el gos de Teresa, sacrificat en la reacció exagerada de primera hora d'uns polítics enxampats en ­falta.