La clau
Hi ha carteristes al tren
Vas tranquil·lament assegut al metro i es dispara la megafonia: «Els informem que en aquest tren hi ha carteristes». Les dones agafen la bossa amb més força. Els homes es posen la mà a la cartera per comprovar que no n'han sigut víctimes. S'intercanvien mirades inquietants. ¿Qui de nosaltres és el carterista? Totes i tots estem sota sospita perquè aquesta espècie de Gran Germà que tot ho veu i tot ho sap ha dictat sentència. Segons sembla, el protocol s'activa quan un passatger interposa una denúncia i immediatament s'avisa el comboi del qual ha baixat per advertir la resta del passatge. ¿Es queden al vagó els carteristes quan ja n'han fet de les seves? No sembla gaire lògic, encara que tampoc ho és baixar amb la víctima. Potser el que fan és baixar unes estacions abans.
¡Quina gran metàfora de la societat del risc! Sempre algú cuidant-nos. Hem passat dels pares hiperprotectors a la societat hiperprotectora, de manera que podem morir sense haver assumit cap risc en primera persona. Sense aquest avís i sense els que sonen a les andanes regularment, potser no recordaríem les estadístiques de robatoris al metro de Barcelona. De la mateixa manera que sense panells informatius perdríem la referència dels morts a la carretera.
¿Prevenció o exculpació?
Notícies relacionades¿Política de prevenció o clàusula d'exculpació imposada per la companyia d'assegurances? Tant és. No deixaran de robar-li la cartera a ningú per un avís com aquest. Però als que no els hi robin hauran viatjat més tranquils, confortats per l'atenció que ha tingut l'empresa amb els passatgers.
La por és un sentiment imprescindible per sobreviure, perquè ens fa resistents a l'adversitat. El pànic ens fa vulnerables, perquè ens deixa en mans dels que ens el provoquen. Durant segles, el «temor de Déu» va servir per domesticar els europeus. Ara el temor a «perdre-ho tot» ens fa igualment submisos. El poder, els poders, utilitzen aquesta por per protegir els seus interessos. «Hi ha carteristes al tren». Si el roben és cosa seva, i mentrestant, receli del veí de seient.
