Méndez de Vigo, un estil diferent del de Wert

Que el ministre d'Educació es reuneixi a Madrid a mitjans d'agost amb els seus homòlegs de les 17 comunitats autònomes és tan insòlit com important el motiu de la cimera: explorar la possibilitat de paralitzar l'aplicació de la polèmica LOMCE pel que fa a la revàlida en el sistema educatiu. El principi d'acord aconseguit ahir a la nit sobre aquesta qüestió -un pacte que no ha de ser provisional sinó ferm- és gairebé més important per la forma que pel fons, ja que era la primera trobada dels consellers d'Educació amb el ministre Íñigo Méndez de Vigo, que va arribar al càrrec fa un mes i mig en substitució de José Ignacio Wert, que ara gaudeix d'una confortable, familiar i molt ben remunerada canongia a París després d'haver deixat cremant la comunitat educativa amb la LOMCE. El tarannà de Méndez de Vigo, per fortuna, és molt diferent del del seu antecessor, i així ho han reconegut les autonomies, el color polític majoritari de les quals ha canviat després de les eleccions del maig: ara el PP està en minoria enfront de socialistes i nacionalistes (12 a 5). I si les pròximes eleccions generals fan un tomb al Congrés, estarem al davant d'una probable derogació de la llei, cosa que, més enllà de la conveniència de la mesura, certificarà la temeritat en què van incórrer Wert i el PP a l'abordar en solitari i sense consens una reforma en profunditat d'un sector tan sensible com l'educatiu. La contumàcia en l'error i la prepotència són l'antítesi de la bona praxi política.