AIGUA

R+D+I perquè flueixi el líquid

Es llegeix en minuts
R+D+I perquè flueixi el líquid

FERRAN NADEU

L'aigua és imprescindible per a la subsistència i el desenvolupament. El repte és obtenir-la al ritme que requereix la població i l'economia i amb el menor cost energètic possible. L'objectiu és l'eficiència, cosa que requereix investigació, desenvolupament i innovació (R+D+I). Atès que els recursos són escassos, una de les opcions és la col·laboració publicoprivada, tant per dessalinitzar com per a la depuració o la reutilització. En qualsevol cas no hi ha una única solució, sinó una combinació de totes i cada cas requereix la seva.

Perspectives. Una demanda que creix massa veloç

El director de R+D+I d'Acciona, Jorge Malfeito, introdueix el tema: Dos terços de la població mundial viuran sota la pressió de l'escassetat d'aigua l'any 2025. «Les fonts alternatives i un millor repartiment són fonamentals», afegeix. En tot cas s'acosta «una tempesta perfecta» aproximadament en aquelles dates, amb complicacions tant amb l'aigua com amb l'energia i els aliments, afegeix Damià Barceló, director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). «Cada any el món suma 80 milions d'habitants més, equivalents a una Alemanya». I això requereix apostar per una agricultura més eficient i millorar les tecnologies perquè no falti l'aigua, afegeix.

Alternatives. De la dessalinització a la reutilització

La dessalinització és una de les alternatives més destacades de cara a obtenir prou aigua, destaca Malfeito. Està previst que a escala mundial, cap a l'any 2025 o el 2030, es dupliqui la producció per aquest sistema. Més del 97% de l'aigua de la terra es troba als oceans. A més a més, avui, les tecnologies per a aquests processos «han arribat a un alt grau de sofisticació», diu Malfeito. Però també hi ha la depuració o la reutilització.

Eloy García Calvo, membre del consell de l'Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització (AEDiR), recorda el paper de l'aigua residual, que en un 99% és pura i amb prou feines en el 0,5% o l'1% requereix tractament i es pot reconvertir en un recurs energètic o per recuperar nitrogen o f`òsfor, «que s'està esgotant com a recurs». Igualment, Antonio Casañas, de Dow Chemical Ibérica, Dow Water & Process Solutions, afirma que a part de tractar l'aigua de mar, «per a molts processos industrials s'ha de pensar a purificar aigües residuals». En això, en especial en la utilització fins i tot com a aigua de boca, afegeix, «ens avantatgen Singapur o Namíbia».

Costos. Un consum de quilowatts en declivi

El cost energètic és un repte essencial per avançar. El conjunt de dessalinització ha reduït substancialment el cost del seu consum fins als tres i mig o quatre quilowatts per metre cúbic, des dels vuit en què estava, però encara «queda feina per fer», afirma Malfeito.

José Antonio Arias, director de manteniment d'ATLL, destaca el paper que ha de jugar l'eficiència energètica. «A escala mundial, el 7% del consum de l'energia es dóna en el cicle de l'aigua. I només pot créixer» com a conseqüència dels requeriments legals i l'ús de la tecnologia, afegeix. I és que «cada quilowatt que estalviem és molt més que cada un que es produeix perquè el sistema té pèrdues del 6% al 8%. Per tant, és un quilowatt molt valuós». En el subministrament, l'energia suposa al voltant de la meitat dels costos i no baixarà: Aquest mes, el preu de l'electricitat és un 20% més elevat que fa un any, explica.

Lucas Moragas, cap del departament de serveis i eficiència energètica i membre de la comissió de R+D+I de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), recorda que els costos energètics del subministrament d'aigua a Catalunya han pujat des dels 0,02 kWh per metre cúbic dels anys 60 i 70 fins als 3,60 de mitjana de les dessalinitzadores actuals. Suposen un cost anual d'un 75 milions d'euros.

En sanejament, per la seva banda, el consum energètic és d'uns 35 milions d'euros, davant dels 400 milions que s'ingressen amb el cànon de l'aigua. En tot cas, el nivell d'autosuficiència energètica arriba en alguns casos al 100%. «És en aquesta via en la qual hauria d'incidir l'R+D+i», assegura Moragas.

En una línia similar, García Calvo, de l'AEDiR, afirma que «la tendència en la reutilització de l'aigua és cap a les plantes autosuficients energèticament, que ja existeixen». I recorda el cas d'unes instal·lacions pròximes a la ciutat austríaca d'Innsbruck que, des de l'any 2005 o 2006 aconsegueixen una producció del 108% respecte de les seves necessitats.

Malfeito destaca el pes que ha de tenir la R+D+I, no només en el procés complet d'unes i altres tecnologies sinó en les seves diferents parts, tant en la dessalinització com en la depuració. «Tot el que s'investiga per reduir costos energètics és fonamental», sigui mitjançant un ús més baix de quilowatts o amb la utilització d'energies com les renovables o el biogàs per als processos, sentencia el representant d'Acciona Agua.

Investigació. De l'estalvi de consum a la inventiva

Els projectes de R+D+I d'Acciona  abracen tant la dessalinització com la depuració. En el primer cas van des del control i reducció del consum energètic fins als sistemes de control avançat. En l'apartat de la depuració, des de la minimització dels fangs fins a la qualitat de l'aigua potable i depurada, explica Malfeito.

Partint de la base que els impactes d'un canvi climàtic que ja el tenim aquí «s'han de mitigar», Damià Barceló adverteix tant del que cal fer com del que cal no fer. Per exemple, «no s'han de punxar els aqüífers profunds per regar» per escassetat d'aigua, com es fa a Califòrnia (EUA).

A escala local, a Catalunya i, en especial a l'àrea de Barcelona, «s'ha après bastant» a tractar l'aigua, com la del riu Llobregat, d'elevada salinització i en una zona molt poblada. Barceló veu encara molt marge d'investigació en el tractament d'aigües residuals i potables.

José Antonio Arias, director de manteniment d'ATLL, destaca que tots els projectes que porta a terme la seva companyia incorporen un annex energètic, atès el pes d'aquesta variable en els costos, i subratlla la distribució d'aigua a Barcelona i la seva àrea d'influència com «un model que cal tenir en compte». I destaca l'eficiència i eficàcia de les xarxes com a elements bàsics en tot aquest procés.

Inversió. Aliança entre el sector públic i el privat

Els projectes de R+D+I d'Acciona  abracen tant la dessalinització com la depuració. I es pot fer des del sector públic i des del privat entre tots dos, afirma Malfeito. En tot cas, a nivell de la Unió Europea «hi ha hagut un reenfocament que ha anat des de projectes més bàsics fins als orientats cap a la seva aplicació en el mercat».

Des de Brussel·les, indica Malfeito, s'apunta a la compra pública innovadora i la reorientació dels concursos públics. «No es pot aplicar gaire investigació quan els concursos de depuradores no són a llarg termini». A més a més, «les licitacions d'operació i manteniment s'adjudiquen a l'oferta més barata i això fa difícil l'R+D+i». A les dessalinitzadores els contractes són, en canvi, a més llarg termini, la quual cosa sí que facilita la investigació i el desenvolupament.

Et pot interesar

Arias recorda que, en tot, cas, la necessària col·laboració publicoprivada s'ha de basar en una relació a mitjà o a llarg termini perquè funcioni. Moragas, de l'ACA, destaca que el 4% del territori pendent de sanejament requereix 1.100 depuradores i una inversió de 700 a 800 milions d'euros. En tot cas, és necessari, afegeix, canviar la concepció del model lineal clàssic pel d'economia circular, «no pensant en els residus com tals sinó en recursos per a un altre cicle».

García Calvo considera que a la petita part de Catalunya que requereix inversions de sanejament «hi ha camp per aplicar mètodes dels no convencionals». Barceló, per la seva banda, considera que hi ha un sistema de depuradores que funcionen de manera diferent, la qual cosa en redueix l'eficiència i «seria lògic» millorar el que ja es té actualment perquè funcionin de la manera adequada. I pel que fa referència a la reutilització de l'aigua, aquesta ha de ser «per a segons quins usos, perquè a part de la barrera psicològica, hi ha un tema de salut, que és una barrera legal». En tot cas, afegeix aquest expert, «s'ha de canviar de xip». Una de les parts més positives, segons opina Casañas, és que «les multinacionals han vist ja fa temps que és rendible la inversió en sostenibilitat» i, a més a més, per exemple de les 20 empreses que es dediquen a construir dessalinitzadores al món, vuit són espanyoles. És, per tant, un sector altament competitiu.

Temes:

+Debat