El canvi polític als ajuntaments
L'altra cara del nou municipalisme
Les institucions metropolitanes de Barcelona han de clarificar responsabilitats i explicar els seus comptes
Si el 13 de juny vam ser testimonis d'una forta sacsejada política, en els pròxims dies les ones del terratrèmol acabaran de produir els seus efectes. El dia 15 de juliol es constitueixen els nous òrgans de govern de la Diputació de Barcelona (Diba). El 16 de juliol, els del Consell Comarcal del Barceloní (CCB). I, finalment, el 23 de juliol, s'ha de constituir el nou Consell Metropolità, màxim òrgan de govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Tres institucions menys visibles que els ajuntaments a ulls dels ciutadans, però que en canvi acumulen pressupostos milionaris, s'ocupen de qüestions que afecten de manera molt important la vida quotidiana i que tan sols de manera indirecta són escollides i rendeixen comptes a aquesta ciutadania.
Recordem que aquestes tres institucions s'elegeixen i regeixen a partir dels resultats de les eleccions municipals. Per tant, els 51 diputats que formen el ple de la Diputació, els 39 consellers del CCB, o els 90 membres del consell de govern de l'AMB, són tots càrrecs electes dels municipis de referència. La Diputació presta serveis a 311 municipis de la província de Barcelona i a 5,5 milions d'habitants. El CCB a les ciutats de Barcelona, L'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià i als seus 2,2 milions d'habitants . I l'AMB als 36 municipis que la constitueixen, amb 3,2 milions de ciutadans. Estem parlant d'institucions molt importants en l'entramat dels poders públics de Catalunya. Els pressupostos estan a l'altura d'aquesta rellevància. L'AMB amb gairebé 1.400 milions de pressupost (incorporant el propi i el d'entitats com TMB, IMPSOL, etc.) se situa en ordre d'importància en el tercer lloc a Catalunya, darrere de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. La Diputació està gestionant aquest any més de 800 milions de pressupost. I el CCB supera els 36 milions, si se suma el seu propi i els dels consorcis que gestiona. En els òrgans de govern d'aquestes entitats s'hi han d'asseure 180 persones, alcaldes i regidors, que sumen a les seves obligacions a cada ciutat la gestió d'aquests pressupostos i competències que justifiquen la seva existència.
El panorama polític i els escenaris de govern d'aquestes institucions després del 24-M ha canviat notablement en relació amb l'anterior mandat. No tant a la Diputació, on és molt probable que es doni un pacte entre CDC i ERC per governar la institució (amb 25 diputats de 51 totals). Les coses poden ser més complexes al CCB, en què, si bé Barcelona en Comú-Entesa ha quedat empatada amb el PSC en nombre de consellers, és la força més votada i pot aspirar a la presidència de la institució. El cas més complex i potencialment conflictiu és el de l'AMB, tant per volum de despesa com per l'evident significació que té en l'esdevenir metropolità el debat sobre el nou Pla Director d'Urbanisme que està cridat a substituir el PGM d'un llunyà i predemocràtic 1976. El pacte entre PSC i CiU (Antoni Balmón, Antoni Vives) que va permetre governar la institució no sembla ja viable. Entra dins de les convencions que sigui l'alcalde o alcaldessa de Barcelona qui presideixi l'AMB. Si torna a ser així, un possible acord podria donar-se entre els 14 alcaldes del PSC, els 9 de BC-Entesa i els 4 d'ERC, amb suport crític dels tres vinculats a la CUP.
Per mi el més important és que, manin els uns o els altres, en aquest conjunt d'institucions obrin portes i finestres. Clarifiquin responsabilitats i rendeixin comptes més enllà del que les seves obligacions legals exigeixen. Són molts recursos públics, molts temes de gran significació social (mobilitat, residus, aigua, vivenda, ordenació urbanística, beques de menjador…) que es decideixen en aquestes institucions i l'embolic d'empreses, consorcis i ens que s'han anat construint al llarg de tots aquests anys, sense que moltes vegades sapiguem els què, els qui, els perquè i els com de tals decisions. El que explica la sacsejada del 24-M exigeix que avancem per aquí sense por.
Al final d'aquest mandat hauríem de tenir una cosa que ara no hem tingut: transparència i debat sobre el sentit que té l'existència d'aquest entramat. ¿Té sentit tenir una minidiputació com és l'AMB dins d'una altra de més gran, la Diputació? ¿Ha de seguir existint la Diba? ¿Si existeixen la Diba i AMB, quin és el sentit de l'existència del CCB? Sobretot perquè després, a l'hora d'assignar trajectes de mobilitat, beques, places escolars o zones sanitàries, resulta que cadascú, Generalitat inclosa, va al seu aire. Es parla molt de partenariat públic-privat, però a vegades a un li agradaria que hi hagués una mica de més de partenariat públic-públic amb més presència i significació de la gent, del que és comú.
Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).
