Restabliment de relacions diplomàtiques
Desglaç al Carib
Els EUA tenen poderoses raons per a l'acord encara que sembli que el beneficiat és el règim cubà
Durant aquest mes es reobrirà l’ambaixada nord-americana a Cuba, que havia estat tancada des del 1961 arran de la crisi dels míssils i de la interminable guerra freda. Aquesta notícia és de gran rellevància hemisfèrica i internacional, si bé ha passat bastant desapercebuda a Europa a causa de la crisi grega i de l’increment de la violència al Pròxim Orient.
De totes maneres, davant un esdeveniment tan gran és necessari preguntar-nos com ha sigut possible la reobertura de l’ambaixada nord-americana si aparentment no hi ha hagut massa canvis ni en la política interna cubana ni en la nord-americana. No hi ha dubte que aquest esdeveniment ha sigut fruit d’un llarg procés negociador, però és sobretot el resultat de la progressiva transformació dels interessos de les elits polítiques i econòmiques als dos països. És més, qualsevol lectura assenyada de la realitat geoestratègica i econòmica dels dos governs posa de relleu l’absurditat que ha sigut mantenir l’statu quo bel·ligerant heretat de la guerra freda entre Washington i l’Havana durant més d’un quart de segle. Només a partir d’aquesta obvietat és possible interpretar el canvi de postura de tots dos, un canvi on les dues administracions semblen sortir-hi guanyant per ara.
Una altra qüestió és que gairebé totes les anàlisis exposades fins ara assenyalen que el règim de l’Havana és el que en resulta més beneficiat. Segons aquestes anàlisis Cuba en surt reforçada perquè no canviarà la naturalesa del règim i, a més, aquest serà reconegut pels EUA, al mateix temps que disfrutarà dels beneficis que suposarà l’entrada de remeses de dòlars i de turistes nord-americans. En aquesta lògica molts es qüestionen: ¿Què hi guanyen els EUA en general i l’administració Obama en particular amb l’acostament a Cuba? En la meva opinió, bastant o, com a mínim, tres qüestions que assenyalaré a continuació.
El primer guany dels EUA és la possibilitat de tornar a tenir una posició hegemònica al Carib, que torna a ser un lloc geoestratègic crucial per a la lluita contra el narcotràfic i la migració. Els EUA temen que la seva absència militar a la regió pugui suposar la presència d’altres potències mundials com la Xina, Rússia o la Unió Europea, o fins i tot afavorir la penetració en aquest espai de xarxes terroristes. A més, un govern com el cubà –que controla bé les seves fronteres i els seus ciutadans– és un excel·lent soci regional per a la lluita contra la migració il·legal, el terrorisme, les bandes criminals i el narcotràfic.
La segona qüestió a destacar és que la nova política de distensió dóna ales a les joves generacions de cubanoamericans de Florida que han agafat el relleu en els negocis dels seus avis, rabiosament anticastristes. Aquests joves volen acostar-se a Cuba per estar ben col·locats quan s’obrin les inversions turístiques i immobiliàries, perquè ja fa temps que miren amb recel com canadencs, europeus i xinesos han desembarcat en el món dels negocis de la més gran de les Antilles. Acontentar aquest sector és crucial per al Partit Demòcrata a les portes d’unes eleccions presidencials en què Jeb Bush (exgovernador de Florida i germà i fill d’expresidents) es perfila com a candidat republicà.
El tercer guany és el de poder mostrar que l’administració Obama ha aconseguit algun èxit internacional després d’uns magres resultats en aquest àmbit. Si Obama obté un bon acord amb Cuba, els EUA milloraran el seu perfil tant a l’Amèrica Llatina com en alguns altres països no del tot afins a la política exterior nord-americana (incloent-n’hi alguns com l’Iran, amb qui s’està en negociacions sobre la proliferació d’armes nuclears). En aquest tema –el de la política exterior– un acostament amb l’Havana també pot suposar una millor relació entre Washington i el Vaticà del papa Francesc, que ha exercit de mediador entre les dues delegacions i que manté posicions semblants a les d’Obama respecte al canvi climàtic i el medi ambient.
Amb tot encara queden dos temes molt rellevants per solucionar. El primer és resoldre la qüestió de les expropiacions realitzades pel Govern revolucionari a propietats nord-americanes i establir un ràpid acord sobre protecció mútua d’inversions. I el segon és aconseguir que el Congrés dels EUA aprovi l’aixecament de l’embargament comercial a Cuba. Avançar en els dos temes no serà fàcil a causa de la sempre complexa política domèstica nord-americana, però aquesta mateixa complexitat també serà una bona opció de negociació de Washington per reclamar que el govern de l’Havana mogui fitxa en alguns temes en què encara no ha mostrat massa avanços. H
Notícies relacionadesProfessor de la Universitat de Girona i investigador associat del CIDOB.
Professor de la Universitat de Girona i investigador associat del CIDOB.
