Una festa de Pasqua amb data fixa
El papa Francesc ha deixat contínues mostres en el seu pontificat d'un afany conciliador i renovador. El millor exemple, sens dubte, va ser la seva mediació per al restabliment de ponts entre els Estats Units i Cuba. Al marge de l'alta diplomàcia internacional, també està entestat a restaurar altres vincles des de fa molt temps desunits. És el cas de la seva intenció d'unificar la data catòlica de la festa de Pasqua amb la dels ortodoxos, separats de l'Església de Roma des del segle XI. Només és un serrell del seu treball en favor de la unitat perduda entre les doctrines catòlica, ortodoxa i protestant. D'aquesta manera, la Pasqua deixaria de ser el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera. Seria un dia fix (el segon o tercer diumenge d'abril) i no, com fins ara, entre el 22 de març i el 25 d'abril.
Fora d'aquest terreny doctrinal, els avantatges de la novetat que impulsa el Papa són evidents amb uns calendaris laboral, acadèmic i festiu més racionals. És, sens dubte, en l'àmbit acadèmic on la planificació d'activitats i programes en sortiria beneficiada. Una altra qüestió és l'impacte econòmic en el turisme. Per exemple, el turisme vinculat a la neu es veuria perjudicat perquè una Pasqua -temporada alta a les estacions d'esquí- a mitjans d'abril convida a buscar destinacions de platja o urbanes. La decisió papal dóna més estabilitat al calendari, però seria bo que en països aconfessionals com el nostre l'organització racional del temps l'arbitrés la mateixa societat.
