Editorials

Aire fresc als ajuntaments

2
Es llegeix en minuts

La constitució dels més de 8.000 ajuntaments espanyols va confirmar ahir la pèrdua del poder territorial del PP i la irrupció de les plataformes ciutadanes recolzades pels partits d'esquerra emergents, que obtenen les alcaldies de quatre de les 10 ciutats més poblades (Madrid, Barcelona, València i Saragossa). Aquest fet i la pèrdua del PP dels principals ajuntaments -només governarà en una de les 10 grans ciutats, Màlaga- són els aspectes més rellevants del nou mapa municipal, per més que el PP i el PSOE conservin encara el govern de la majoria de municipis. En capitals de província, el PP tindrà 20 alcaldes; el PSOE, 16, doblant el nombre de fa quatre anys, i les plataformes, sis.

Notícies relacionades

L'aire fresc que va penetrar ahir en molts plens municipals es va reflectir en les formes -nous llenguatges, noves indumentàries- i també en el fons dels discursos, amb més preocupació pels problemes dels ciutadans i per les reivindicacions dels moviments socials, grans protagonistes del canvi. La gran majoria dels nous regidors van expressar així mateix el seu respecte a aquells que no els van votar i als partits que, malgrat arribar en primer lloc a les eleccions, no han pogut obtenir l'alcaldia i han hagut de passar a l'oposició. No és sobrer posar en relleu aquest fet quan dirigents del PP continuen desqualificant els pactes entre els socialistes i les plataformes ciutadanes, al mateix temps que continuen acusant el PSOE d'entregar el poder a l'extrema esquerra. La democràcia municipal no consisteix, mentre no es canviï la llei, en el fet que governi la llista més votada, sinó aquella que és capaç de construir una majoria de govern. En comptes de denunciar suposats cordons sanitaris per aïllar la dreta, el PP s'hauria de preguntar per què no és capaç de pactar amb gairebé ningú, fins al punt que només assegura el govern municipal si aconsegueix majoria absoluta.

Els consistoris es constitueixen amb pactes, i més encara en situacions tan fragmentades com l'actual, i els acords s'assenten pràcticament sempre en la política local. És per això que a Catalunya no s'ha respectat en moltes ocasions el pacte sobiranista emanat del full de ruta firmat per CiU i ERC. Els dos partits han pactat amb el PSC o amb altres formacions, indistintament, sense que per això ningú s'hagi d'esquinçar les vestidures.