pantalles

2
Es llegeix en minuts

En aquests temps de canvis continus, on cada dia es presenten centenars de novetats tecnològiques i es discuteixen un nombre ingent de teories que expliquen el nostre futur amb certeses admirables, que després gairebé mai es compleixen, hi ha un mitjà que sembla estar al marge de tanta tempesta: la ràdio, potser el més sòlid en els anys que més han vist decréixer la inversió publicitària. Els seus detractors diran que és un negoci petit, amb programacions que, encara que es presenten cada temporada com a renovades, en realitat fa dècades que repeteixen les mateixes fórmules. En canvi, els seus seguidors alabaran la frescor de les seves tertúlies, l'humor del seu entreteniment i la pluralitat de la seva oferta com la base que explica que la ràdio segueixi bé i les seves xifres fonamentals es mantinguin. El 2009, la ràdio significava només el 5,6% de la inversió publicitària a Europa, molt poc davant el 36,7% que aquell any va ingressar la premsa; però només quatre anys després la quota de la ràdio és del 5,2%, pràcticament la mateixa, mentre que la premsa escrita ha baixat al 19,5%. Petits abans i ara, però es­tables.

Un èxit així és possible perquè la ràdio s'adapta bé a les noves audiències i a la seva diversitat. Un exemple és la proliferació dels podcasts. Són més barats i més flexibles a l'hora de crear programes, redueixen les barreres i dificultats per entrar a les emissores per als nous creadors de continguts, i gràcies a ells augmenta la pluralitat de veus i temàtiques. Un recent informe de la Universitat de Colúmbia arribava a la conclusió que amb els diners que fan falta per crear un programa de ràdio d'una hora, és possible fer fins a sis podcasts, cosa que no només abarateix el producte, sinó que permet una difusió més elevada. La clau és que la ràdio, amb els seus xous matinals i els podcasts, està guanyant l'audiència de la generació dels millennials, que és el millor mitjà d'aconseguir nous oients per al futur. Els joves busquen continguts diversos, perquè ells ho són, i els podcasts són el nou camí per diversificar la ràdio, tant en oferta com en usuaris. Els exemples són nombrosos i comprenen tot tipus de temàtiques. Invisibilia és un programa d'informació científica sobre les forces que guien el comportament humà produït per la ràdio pública dels EUA i ha sigut descarregat 33 milions de vegades els dos últims mesos. Radiotopia, de Public Radio Exchange, és una xarxa d'11 podcasts que es descarreguen un total de set milions de vegades al mes. Amb aquesta nova manera de fer, la ràdio està aconseguint situar-se allà on estan les noves generacions, i a més ho aconsegueix amb excel·lents exemples de periodisme i un immillorable perfil comercial entre els seus seguidors. Els oients de podcasts són a tot el món més propensos a pertànyer a les classes socials més adinerades, formades i joves, cosa que converteix els podcasts en productes amb un altíssim valor comercial per als anunciants. La ràdio es fa amb paraules i música, cosa que exigeix talent i sensibilitat. Ara gràcies als podcasts s'ha adaptat molt intel·ligentment al present. Per això la ràdio segueix sent una excel·lent companya per viatjar per la vida.