NÒMADES I VIATJANTS

Gran Germà Obama

3
Es llegeix en minuts

El trànsit de la Patriot Act de George Bush a la Freedom Act de Barack Obama representa un gran pas… semàntic. Ja es veurà si també és polític. La primera llei, elaborada i aprovada sota l'impacte de l'11-S, va obrir la porta perquè les agències d'espionatge dels EUA, sobretot l'elusiva NSA (Agència de Seguretat Nacional), poguessin realitzar un espionatge massiu i sense cap mena de control sobre totes les comunicacions telefòniques i a internet dels ciutadans nord-americans. L'espionatge sobre la resta del planeta no ha estat mai en dis­cussió.

La segona llei, aprovada dimarts, posa alguns límits a la primera, però tampoc tants. Manté intactes les normes per a l'espionatge exterior (poden seguir escoltant Angela Merkel) i alguns privilegis essencials dins dels EUA. Així ho denuncia John Cassidy a la revista The New Yorker. Entre aquests privilegis en destaquen dos: una llei del 1986 que permet al Govern llegir qualsevol correu electrònic que tingui més de sis mesos d'antiguitat i el fet que no es modifiqui la secció 702 de la Foreign Intelligence Surveillance Act (FISA), una llei del 1978 que va ser esmenada el 2008, i que ha servit de justificació per estendre la captura de dades als correus electrònics i els xats.

La Freedom Act (la Llei de la Llibertat, ¡que importants que són els noms!) va aconseguir el suport de 67 senadors davant 32 que segueixen enrocats en el pensament que tot el que no sigui barra lliure per a la NSA posa en perill els EUA. Es tracta de la reforma més àmplia dels serveis d'espionatge des de Jimmy Carter. Ara seran les companyies telefòniques les dipositàries de les metadades i no la NSA, però aquesta podrà accedir-hi amb el vistiplau d'uns tribunals especials. Segons Cassidy estaran més a prop del secret que de la transparència. De moment, el Gran Germà no ha sigut desmuntat.

La Casa Blanca insisteix en dos aspectes per desarmar els crítics: la nova llei millora el dret a la intimitat dels nord-americans i no posa en perill la seguretat nacional; les agències mantenen suficients instruments legals per seguir fent la seva feina. La Unió de Llibertats Civils a Amèrica va qualificar de fita el que ha passat, però va advertir, com Cassidy, que es mantenen en vigor lleis «intrusives i excessives».

El principi sagrat

En el periodisme anglosaxó existeix un principi sagrat: no et creguis mai el poder. En les nombroses ocasions en què per raons patriòtiques o de suposada responsabilitat nacional s'han saltat aquesta norma, el temps ha demostrat el seu error. La més recent a l'Iraq. En l'assumpte de l'espionatge hauríem de ser prudents: hi ha més venda publicitària que producte.

Un mesurador del canvi, de com els EUA han acabat per admetre que tota vigilància massiva requereix un cert control judicial que la justifiqui, és la situació legal d'Edward Snowden, asilat a Moscou des de fa dos anys. La seva denúncia d'aquest espionatge massiu contra els ciutadans nord-americans, que viola la mateixa Constitució dels EUA, és la que ha servit per al canvi legislatiu. Ha arruïnat la seva vida per defensar uns valors col·lectius.

Sense Snowden no hi hauria Freedom Act. El meta-abús seguiria intacte, sense control i en secret. L'única referència en aquests dies de la Casa Blanca a la situació d'aquest exanalista de la NSA ha sigut per recordar que els seus delictes són greus i que es manté l'ordre de captura. L'acusen d'espionatge, d'afavorir potències estrangeres i de posar en risc la vida de milers de nord-americans. També se l'acusa de violar una propietat del Govern, això sí, sense entrar en detalls del fet que aquesta propietat es construeix sobre el robatori de la intimitat de milions de ciutadans.

Snowden va filtrar els seus documents a dos mitjans de comunicació, a The Washington Post i al britànic The Guardian, que va patir l'assetjament policial i dels serveis secrets britànics. Els periodistes dels dos mitjans van realitzar un filtrat professional. Cap dada publicada ha posat en risc vides, estructures ni missions. En canvi resulta notable i rellevant que els EUA espiïn Merkel i els seus aliats, a més d'empreses europees com Airbus que són rivals d'empreses nord-americanes. ¿Què té a veure això amb Al-Qaida? ¿L'espionatge industrial i el robatori d'idees forma part essencial de la lluita contra el terror?

Notícies relacionades

¿Una altra mentida?

La gran fal·làcia és que amb tantes dades privades de milions de nord-americans i estrangers al cervell de la NSA, els EUA no es van assabentar -¿o potser sí que se'n van assabentar i tot forma part d'una altra mentida?- de l'aparició i creixement de l'Estat Islàmic. El focus polític segueix en els efectes, però no en les causes: ¿per què ens odien? ¿per què volen atemptar contra nosaltres?