Predicar i complir

Hi ha eleccions que serveixen per elegir nous líders i governs, i altres que s'utilitzen per treure els governants del poder i renovar -encara que sigui parcialment- les elits polítiques dirigents d'un país. Les municipals i autonòmiques que s'han celebrat a Espanya semblen haver sigut tant del primer tipus com del segon.

Alguns partidaris i dirigents dels partits que n'han sortit damnificats lamenten que el vot de molts ciutadans als nous partits hagi estat mogut més pel desig de càstig -votar en contra de- que per un impuls positiu -votar a favor de-. Segons el seu parer, molts vots que han rebut els líders dels nous partits i organitzacions no serien verdaderes opcions polítiques dels ciutadans, sinó vots de càstig.

Encara que, com ara diré, no és indiferent per als nous partits que els vots siguin d'un tipus o d'un altre, els vots de càstig no desmereixen el sentit de la democràcia. Tot al contrari.

De fet, el tret distintiu d'una verdadera democràcia no és que permeti als ciutadans elegir els seus governs, sinó que puguin castigar-los traient-los del poder. No hi ha cap altre sistema polític que ho faci. Hi ha molts sistemes que donen algun marge als ciutadans per elegir els seus governants, però només la democràcia els dóna l'opció de castigar-los. Aquesta és la seva virtut essencial, el seu tret diferenciador respecte d'altres sistemes polítics.

Per primera vegada en les eleccions de diumenge passat els votants espanyols han passat factura als governants. En particular, han castigat la corrupció i els resultats socials de les polítiques públiques que s'han portat a terme durant la crisi. ¿Per què ara els espanyols sí que han castigat la corrupció i les males polítiques i no ho van fer en les anteriors eleccions municipals i autonòmiques? De fet, una de les sorpreses que els estudis acadèmics sobre corrupció han posat de manifest és que, en el cas espanyol, la corrupció municipal i autonòmica o no rebia càstig electoral o aquest càstig no era suficient per treure els corruptes del poder. La resposta al perquè ara sí, i abans no, és perquè per primera vegada els votants han trobat partits alternatius que els han permès practicar el vot de càstig per apartar del poder alguns governants.

Des de la perspectiva d'un economista, el que ha passat en el mercat polític espanyol es pot veure com el que va passar quan es van liberalitzar els mercats de serveis com la telefonia, la televisió o l'electricitat. Abans de la liberalització hi havia descontentament amb el funcionament dels vells operadors, els incumbents. Però no se'ls podia castigar perquè no hi havia alternativa. S'estava captiu. L'única opció era abstenir-se de consumir els seus serveis. Quan es va liberalitzar el mercat i van sorgir noves empreses competidores, els consumidors van poder castigar els vells operadors elegint-ne un altre de nou alternatiu. El que va passar diumenge s'assembla a una liberalització econòmica. Ara, en el nou mercat polític hi ha dos incumbents, amb una quota d'entre el 20 i el 30% cada un, i dos entrants, amb una d'entre 10 i 20% cada un. Hem passat del duopoli a un mercat competitiu. Els votants tenen més opcions per satisfer les seves preferències polítiques.

¿Com evolucionarà aquesta nova estructura del mercat polític espanyol? ¿Es consolidaran els nous entrants o, en canvi, els incumbents recuperaran part de la quota que ara han perdut pels vots de càstig?

SEGONS la meva opinió, dependrà de dues coses. Primer, del percentatge que avui representin els vots de càstig dins del total de vots que han aconseguit els nous partits. Per dir-ho així, aquests vots estan en una estació de trànsit. Que aquesta estació acabi sent de terme dependrà del segon factor: la qualitat de la governabilitat que sàpiguen oferir. Si és bona, aconseguiran fidelitzar els votants en trànsit; si no, patiran aviat una sagnia.

¿De què dependrà la qualitat de la governabilitat dels nous partits? De dues coses. Per un costat, que sàpiguen demostrar aviat que són capaços de fer governs estables, i amb persones competents. Per un altre costat, que sàpiguen governar conciliant els seus objectius polítics amb l'interès general.

L'examen al qual se'ls sotmetrà serà més exigent que el que van haver de fer els governants dels vells partits. El resultat el sabrem en la revàlida que hauran de fer en les eleccions generals. Com a molt tard, d'aquí sis mesos.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Dit de forma col·loquial: fins ara els nous líders han estat predicant la bona nova enfront del que ja existeix. Ara hauran de complir el que prediquen.

Catedràtic d'Economia (UB).