La clau

Pactar, pactar i pactar

1
Es llegeix en minuts

Els resultats de les eleccions de diumenge, amb el final sobtat de les majories absolutes en comunitats autònomes i en molts ajuntaments, obliguen les forces polítiques a un exercici de diàleg i negociació com mai abans s'havia vist en la democràcia espanyola. Les pròximes setmanes podrem mesurar fins on arriba l'anomenada cultura del pacte, que tan exòtica resulta en el nostre tradicional sistema de partits.

Des dels temps de la Segona República, a Espanya s'associa el pluripartidisme a la inestabilitat política. Aquest va ser un dels fal·laços arguments de Franco per perpetrar el seu cop d'Estat. En la transició es va fer una llei electoral per evitar la sopa de sigles, encara que es va obrir la porta a mecanismes injustos i poc democràtics, que castigaven les minories. Més recentment, els governs de coalició de tres forces, els anomenats tripartits, han obtingut una fama nefasta, i no només a Catalunya. Aquí, els partits estan condemnats a entendre's; del pacte se'n diu conxorxa, i de la cessió, baixada de pantalons.

Corrupció i transparència

Notícies relacionades

No obstant, en la història recent d'aquest país han sigut les majories absolutes les que s'han manifestat més perverses per al correcte funcionament de les institucions. Els governs de coalició fan més complicades les pràctiques corruptes i afavoreixen la transparència. Si no és que les coalicions es facin com a la Itàlia del pentapartit (1980-1992), amb un repartiment a l'estil mafiós de les àrees d'influència (cada canal de la RAI, per exemple, era controlat per un partit diferent).

La falta de cultura del pacte és la que ha fet impossible que a Espanya hi hagi una llei d'educació acordada i respectada amb les alternances en el poder. També ha sigut aquesta proverbial al·lèrgia al compromís la que ha impedit que Catalunya tingui una llei electoral pròpia que conjugui la proporcionalitat dels escons d'acord amb la població amb la representació territorial. Avui tenim una gran oportunitat de regenerar les institucions i de fer pedagogia dels beneficis de l'acord enfront de les posicions inflexibles.