Mataró: com fa quatre anys, però ara perd CiU més que guanya el PSC

4
Es llegeix en minuts

La sorpresa va ser majúscula aquest diumenge a la seu socialista del Camí de la Geganta de Mataró i també a la de CDC a l'avinguda del Maresme quan es va confirmar que el primer partit de la ciutat seria d'ara endavant el PSC de David Bote, amb sis regidors; que CiU no quedés en primera posició a les eleccions no passava pel cap de gaire gent a primera hora del matí.

De fet, per al PSC haver recuperat Mataró és la gran sorpresa a Catalunya, ja que més o menys comptaven de mantenir Santa Coloma, l’Hospitalet o Terrassa, però no la capital del Maresme, perduda el 2011, que és la vuitena ciutat catalana en població. Encara que ho va aconseguir amb els pitjors resultats de la història per als socialistes locals, tot s'ha de dir. 

Curiosament, en la lluita CiU-PSC s'ha repetit l'equació de quatre anys enrere: el malestar d'una part de l'electorat amb el seu partit ha provocat que guanyés l'altre.

Així, el malestar de part dels votants de CiU amb la formació creada per Jordi Pujol ha provocat un desistiment per part dels seus votants, igual que el malestar dels votants socialistes amb el seu partit el 2011 va provocar la cessió de tres regidors a Plataforma per Catalunya i la consegüent pèrdua de l'alcaldia.

Ara ha sigut al revés: el PSC ha mobilitzat a tots els seus mentre que CiU ha sigut incapaç de fer-ho. Expressat en la manera de fa quatre anys, quan vam dir que era el PSC que havia perdut i no CiU qui guanyava: ara és CiU qui ha perdut i no tant el PSC qui ha guanyat, encara que la feina als barris es nota.

La presència dels nacionalistes al govern de Mataró, almenys en solitari, ¿deu haver sigut doncs un parèntesi? Això només ho dirà el temps... i els pactes postelectorals, que passen molt probablement per una entesa entre PSC, ERC i també CiU. 

Encara que sembli paradoxal en l'escenari plebiscitari on ens acostem, Francesc Teixidó i David Bote tenen bon 'feeling' personal i un caràcter similar a l'hora de treballar acords. Hi pot haver una bona simbiosi: a Bote li pot anar bé l'experiència de govern de Teixidó, i al republicà, la renovació que suposa el socialista.

En tot cas, ¿per què aquest desistiment de l'electorat de CiU a Mataró? ¿Què pot haver passat? ¿Quant suma el factor local? Probablement poc. S'ha de tenir en compte que en feus de CiU com Sant Cugat els nacionalistes van perdre nou punts, mantenint pràcticament el mateix nombre de vots. O que a Terrassa, una ciutat amb pautes socioelectorals similars a Mataró, CiU va perdre set mil dels 17.000 obtinguts en l'última ocasió i la meitat dels punts.

A Mataró es van perdre quatre mil vots i més de vuit punts respecte al 2011, en unes eleccions fetes en ple efecte antitripartit i també en el marc d'una gran pujada dels d'Artur Mas a tot Catalunya.

El que sí que queda clar és que els electors no han premiat amb una prima extra el candidat nacionalista, que, si hagués sigut l'actual alcalde Joan Mora, hauria obtingut amb tota probabilitat, com ha passat en altres alcaldies de la primera i la segona corona metropolitana.

I, per una altra banda, que la campanya de perfil baix, tranquil·la, com si hagués de guanyar amb certa naturalitat de Joaquim Fernàndez pot haver sigut un error per a CiU, que hauria necessitat més agressivitat per galvanitzar tot el seu electorat.

També el mateix candidat de CiU assenyalava ahir a la nit una possible causa de la baixa de vots; fins ara l'absència d'ERC del consistori provocava una sobrepresentació dels convergents a LaRiera48. Amb el retorn dels republicans, es restabliria l'equilibri natural en el món sobiranista, ara amb forta presència esquerrana.

voleMataro i Ciutadans, la nova política truca a la porta després de l'avís de PxC

L'altra gran sorpresa de la jornada, la irrupció al consistori de voleMataro i Ciutadans, també guarda un cert paral·lelisme amb quatre anys enrere: si llavors els vents de la nova política van anar a parar en solitari a la candidatura de Plataforma per Catalunya, que gairebé cinc mil mataronins van usar per donar un toc d'alerta a l'establishment local, ara aquest gruix de gent sumada a molta altra ha dividit aquesta pulsió més o menys rupturista en tres formacions: la mateixa PxC, però sobretot Ciutadans (que destrossa literalment el PP de José Manuel López) i voleMataro (que fa forat en l'abstenció, acull vot nul i blanc i també esgarrapa ICV), que tindran tres regidors cada una.

La pujada de la CUP d'un a dos regidors, en canvi, s'ha d'emmarcar més aviat en la bonança de la dinàmica catalana que han tingut els independentistes d'esquerres.

Els resultats d'ahir a la nit a Mataró, doncs, es poden llegir com una repetició de l'esquema de fa quatre anys encara que amb un diferent repartiment de papers i també amb nous protagonistes.

Notícies relacionades

La capital del Maresme, amb nou candidatures representades, té per cert des d'ara el lideratge en termes de fragmentació: és la ciutat catalana d'envergadura amb més grups al consistori. 

Llegiu més articles de Joan Salicrú a la web LaRiera48