La longeva sèrie 'Tatort'

El 29 de novembre de 1970 es va estrenar a la cadena alemanya ARD una sèrie que, quatre dècades i mitja després, ocupa sovint el lloc de programa més vist de la setmana a Alemanya, acumulant més de 10 milions d'espectadors. És Tatort, que significa si fa no fa escena criminal, i és una sèrie policial de les que coneixem sota l'apel·latiu de procedimental, és a dir, thriller d'investigació. Al llarg de la que és la trajectòria més longeva de la història d'una sèrie en alemany, Tatort acumulava a finals de la passada temporada 926 episodis, als quals s'hauria d'afegir els seus actualment 30 episodis anuals que s'emeten de manera regular els diumenges en el prime time, tant a Alemanya com a Suïssa, pel canal SRF 1, i Àustria, per ORF 2, cadena que ha emès en exclusiva 13 episodis més que només han pogut veure els televidents austríacs. Aquestes xifres demostren que no hi ha cap altra sèrie que pugui presumir de tenir un èxit similar, i el més curiós és que al seu darrere no hi ha les poderoses cadenes privades alemanyes, ni tan sols la pública nacional, sinó les estacions regionals que formen l'ARD, una cosa semblant al que haurien pogut ser -i no han sigut- les nostres televisions autonòmiques.

L'ARD és una organització conjunta de radiodifusores públiques regionals fundada a Alemanya occidental el 1950 per nou canals, cadascun d'una regió de l'Estat federal alemany. Si a això s'hi afegeixen les televisions suïssa i austríaca, es tracta per tant d'una producció compartida per 11 cadenes diferents. Cada episodi va a càrrec d'una d'elles i es roda al seu territori, amb els seus propis protagonistes. És com si un capítol fos a Barcelona, un altre a Santiago de Compostel·la, un altre a Sevilla, Madrid o Bilbao. Cada capítol sol girar al voltant d'un cas, normalment a través d'un parell de policies que canvien segons la localització de la trama, però en general tots pertanyen al mateix grup. Això provoca que al llarg dels seus molts anys de permanència a les pantalles, per les seves històries hagin passat alguns dels actors alemanys més importants, molts dels quals repeteixen en diversos episodis donant una sensació real de sèrie i no d'episodis aïllats. Com a element curiós, en cada capítol es recullen particularitats del lloc on es desenvolupa la trama, dialectes regionals inclosos. Així, el comissari a Hamburg és d'origen turc; a Suïssa es desenvolupen molts casos amb l'ecologia de fons i a Colònia abunden les cerveses i les salsitxes. L'èxit de la fórmula ha convertit la seva sintonia i la careta inicial, que no ha canviat gens des de l'estrena, en un element que ja forma part de la memòria col·lectiva de la societat alemanya; i en la seva banda sonora sempre hi ha presència dels més grans grups de rock del moment. Fins i tot va tenir una versió radiofònica que va començar el juny del 2008, també concursos, jocs i una sèrie similar a l'Alemanya de l'est. El creador d'aquesta gran idea va ser Gunther Witte, i segons sembla inicialment va tenir molts problemes per tirar-la endavant. Però se'n va sortir. Aquí, entre nosaltres, no hauria pogut mai fer-ho. Som més de presumir del que ens separa, que de construir sobre el que ens uneix.