Invertir en un AVE insostenible o en Rodalies

L'enèsim desastre del sistema de Rodalies torna a posar en evidencia  l'abandonament  de la inversió publica de l'Estat en un servei essencial per a  la vida quotidiana de centeners de milers de catalans i que alhora és fonamental  en el bon funcionament de l'economia del país. Una vergonya, sens  dubte. 

Tot plegat és encara més greu en la mesura que contrasta amb l'opció política  del Govern espanyol de mantenir, contra tota lògica econòmica tal i com el Tribunal de Cuentas acaba d'afirmar, la prioritat en les inversions a favor de  l'Alta Velocitat.

Fem una ullada a les dades:

-Inversions de l'Estat 2012-2015 en AVE  13.000 M€.

Usuaris AVE al 2014  29 Milions passatgers.

-Inversions de l'Estat en Rodalies 385M€ (menys d'1/3 a Catalunya).

Usuaris Rodalies BCN a al 2014 105 milions de passatgers.

-Transferències a l'ATM 2014 95 M€.

Usuaris ATM al 2014 915 milions de passatgers.

Un autèntic desequilibri escandalós. S'haurà invertit en AVE un pressupost 37  vegades més gran que a Rodalies, tenint en compte que el 2014 hi va haver 29  milions d'usuaris d'AVE (segons el Ministeri de Foment) i només a Rodalies de  Barcelona, 105 milions d'usuaris.

A més, cal dir que  alhora d'estalviar l'Estat, al 2012 va reduir en un 44%  la transferència a l'ATM (de 134 M.€ a només  93M.€), una transferència que  resulta fonamental per a no incrementar les tarifes al 915 Milions d'usuaris que  va tenir el sistema integrat de transports públic de l'ATM al 2014.

És casualitat? No pas. El Gobierno ha fet una aposta ideològica enorme, per  intentar articular d'una determinada manera l'Estat.

Fa temps que els escrits d'en Pere Macias i en Germà Bel ho posen de manifest  i ho denuncien.

Rodalies és fonamental en la vida de la gent que vivim en aquest troc de  país densament poblat i que concentra el pols econòmic de Catalunya.

És fonamental pels estudiants que s'acosten a les universitats de Barcelona,  pels treballadors que hi van a fer feina, pels autònoms que hi van resoldre  assumptes per a clients i proveïdors, per a la gent que ha de fer gestions  davant les administracions, pels empresaris que tenen negocis, pels turistes que  es volen moure en transport públic, pels ciutadans que fan el seu oci…i és un  servei,en definitiva, de les classes mitges i populars del país, les grans  perjudicades durant aquests darrers anys.

I un bon servei de rodalies té també una dimensió ambiental molt clara: és  garantia de reducció de les emissions de C02 i de la contaminació de Barcelona,   denunciada per la Comissió Europea en diverses ocasions.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Certament, el traspàs de Rodalies a la Generalitat de l'any 2010, durant el  govern Tripartit no ha funcionat. No pas per manca de voluntat dels  governs  catalans, sinó per l'absència de les inversions imprescindibles per un servei  intens i dens com aquest ,que demanava a crits ,i des de feia anys,un notable  esforç de posada al dia des de tots els punts de vista que el Govern espanyol  mai ha arribat a fet, malgrat les promeses dels seus ministres. Encara que també  és cert que el marge real de maniobra que té la Generalitat en un servei operat  per RENFE és escàs…encara que més ma dura amb RENFE segur que és necessària…

Som, en definitiva, davant una nova prova d'allò que anem repetint des de fa  temps: l'Estat espanyol sembla voler renunciar a ser el nostre Estat i  aquesta  és una molt bona raó per a demanar un Estat propi i responsable davant els seus  ciutadans.