El pianista i la bandera
Han denunciat la bandera amb l’estrella de la llibertat. S’han reunit en Junta per dir que desaparegui de balcons i de finestres consistorials. Estem en campanya. Veníem d’un fet molt més greu aquesta setmana. La Policia Nacional diu a dos gihadistes que els mossos els estan investigant. La vida d’un mosso infiltrat corre perill. El jutge se n'ocupa i el ministre argumenta que el que passa és que la policia, la catalana, no té sentit d’Estat. Estem en campanya.
De ministre a ministre, el que hauria d’educar diu que això del català a les escoles ja passava en el temps de la dictadura però al revés, i riu. Després se’n desdiu. Fa un munt de dies que intenta crear tensions a les escoles de Catalunya comptant percentatges de llengües a veure si divideix i segrega. Mirar de sotmetre el Govern o els ajuntaments de Catalunya dóna vots a la resta d’Espanya. Estem en campanya.
El pianista mira la partitura i s’adona que té compassos nous. En la melodia que vol tocar, aquests fets són pur acompanyament de la mà esquerra que vol fer molt soroll. Se centra. Sap quina és la melodia de la mà dreta. La que il·lusiona. La que pot dibuixar un futur millor. Pensa. Quan es torni a aixecar del piano, li tornaran a dibuixar notes fora del pentagrama. I decideix. Que li escriguin el que vulguin. No en farà cas. Vibrarà amb la simfonia que comparteix amb el públic. Fa molts anys que assagem i volem arribar a l’ovació final.
