El Pastís, un racó amb caràcter

El bar que ara està amenaçat de tancament era un minúscul oasi en temps franquistes

1
Es llegeix en minuts

Em telefona l’actual responsable del bar Pastís, Ángel de la Villa, per donar-me una notícia que no m’agrada gens: el dia 15 de juny venç el contracte de lloguer del local i ha estat advertit que el contracte no es renovarà. Ara que tant es parla de la protecció de botigues i locals singulars de Barcelona, que cal preservar per la seva identitat, la notícia m’entristeix. Uns moments de la meva vida, ja llunyans, estan vinculats al Pastís.

Si no recordo malament, me’l va descobrir l’escriptor Juan Goytisolo, i durant una temporada hi vaig anar amb el meu amic Fede Montagud, amb qui em trobava, sovint, quan jo acabava la jornada nocturna d’escriure en algun cafè. Però el Pastís no era un cafè. Era un bar, molt petit i sorprenent. Poca cosa més que un taulell. Això sí, amb una decoració atapeïdament afrancesada. Amb un vell tocadiscos al taulell, dedicat amb preferència a la veu d’Edith Piaf. 

Era un minúscul oasi en temps franquistes. En Quimet, l’amo, va morir, i jo li vaig dedicar una cançó. «Diem com sempre ‘un pastisset! (anís amb aigua) i ens enfilem al tamboret com en un niu, canta la Piaf i l’escoltem, i tot seguit imaginem que encara ets viu». Aquella cançó acabava així: «Quimet del bar Pastís, ja no et veurem mai més, però passen els anys i encara hi és». I ara resulta que pot desaparèixer. Quan van morir els que ho portaven, se’n va fer càrrec Ángel de la Villa, que ja tenia altres locals, i decidí que s’havia de respectar la singular identitat del bar Pastís.

Notícies relacionades

El salvador del Pastís, si puc dir-ne així, m’ha telefonat per comunicar-me que el 15 de juny s’acaba el contracte de lloguer i que el propietari de l’edifici ja l’ha advertit que el rescindirà. Sembla que aquell Pastís, que és una raresa barcelonina, pot passar definitivament a la història. «Passen els anys i el bar encara hi és», celebrava la cançó. ¿Hi haurà solució?

No em veig en cor de convertir-la en una cançó fúnebre.