Al contraatac
Quotes de solidaritat
L'Alain va arribar a Espanya nedant. Va néixer al Congo, on feia de mestre. No venia de la fam: fugia de la desesperança. «El coltant -que serveix per fabricar telèfons mòbils-, el petroli, l'or i els diamants no ens van aportar riquesa, ens van dur una dictadura. Més de sis milions de persones han mort dins del país d'ençà del 1998. Per això, havia de marxar. L'esperança és a Europa». Amb veu reposada, m'ho explica a la ràdio com si fos el protagonista d'una pel·lícula. «Del Congo, vaig anar caminant a Angola i després al Senegal i, més endavant, al Marroc. Vivia a les muntanyes, amagat. Vaig intentar saltar la tanca tres vegades, però cada cop la Guàrdia Civil em feia enrere. Finalment, ens vam ficar a l'aigua i vam arribar a la platja de Tarajal, a Ceuta. Tenia molta por, però ho vaig aconseguir. Vaig arribar a Espanya nedant». Com l'Alain Diabanza, milers de persones fugen de la guerra. Són refugiats que demanen asil a Europa.
Fórmula matemàtica
El dret d'asil ja es reconeixia a l'antic Egipte, a Grècia i a Roma, i des de fa més de mig segle, l'Organització de les Nacions Unides l'ha protocol·litzat. Malgrat això, a la primera pàgina d'aquest diari, sovint hi podem llegir que centenars de persones han mort al mar quan la barca on viatjaven ha naufragat.
Notícies relacionadesAra la Comissió Europea proposa que cada Estat membre s'ha de quedar uns quants refugiats. I que ho comptaran en funció de diverses variables, com si es tractés d'una fórmula matemàtica: l'atur que hi hagi al país, el producte interior brut, la població global i el nombre de refugiats que ja tenien. Com que ningú els vol, aplicaran quotes de solidaritat. «A tu, te'n toquen tants». «No, que jo ja tinc molta gent a l'atur i els subsidis em costen molts diners». «Ei, que tu ets ric i tens un PIB molt alt». «Nosaltres som productius; espavileu vosaltres». «¡No hi estic d'acord: això farà que en vinguin més!».
La solidaritat a quotes genera tensions. Majoritàriament es diu que aquesta proposta és positiva perquè els Estats deixin de fer l'orni i assumeixin una política d'asil europea comuna. Que molt pitjor és no fer res mentre es repeteix que cal fer alguna cosa. Digueu-me ingènua, però hi ha alguna cosa en tot plegat que em provoca basques. Quan la solidaritat es calcula en funció de quotes, les persones han desaparegut de la nostra consciència o no valen res. La setmana passada vam celebrar el Dia d'Europa, d'aquella Unió que assegura que preserva els drets humans i uns valors morals tan bons que haurien de ser hegemònics al món. Deu ser una veritat a quotes.
