Caram i Colau, els pobres i els empobrits

La twitstar Lucia Caram, popular monja triada pels lectors d'aquest diari com a catalana de l'any, va incendiar les xarxes fa uns dies al piular que Barcelona tindria un greu problema si guanyés les eleccions municipals Ada Colau. No hi va afegir res, ni un enllaç que ens portés a un llarg article d'anàlisi sobre el programa polític de Barcelona en Comú, ni més twits que desenvolupessin aquesta tesi, ni una sola dada per aclarir per què d'entre totes les candidatures que es presenten a l'alcaldia de la capital catalana la de Colau és l'única opció que hem de descartar de bon principi. Caram hauria pogut mostrar, des de la seva posició de manresana, la seva preferència per algun altre cap de llista o hauria pogut qüestionar el missatge de la que podria ser la primera alcaldessa de Barcelona, però no, només apuntava i disparava sense explicar els seus motius. L'única resposta a la polseguera aixecada va ser apel·lar a la llibertat d'expressió. La sorpresa de la seva afirmació encara és més gran si repassem la llista que encapçala Colau i hi descobrim persones provinents d'àmbits molt diferents, molt diverses. No parlem d'una llista típica feta amb persones del partit i que són a la llista perquè són al partit, parlem d'una opció que incorpora gent amb perfils molt diversos. Algunes d'elles, de fet, tenen un llarg recorregut en la defensa de valors que la mateixa sor Lucía abandera sense aturador.

Això en la superfície, és clar, perquè aprofundint una mica i intentant entendre el pensament de la dominica potser la diferència principal entre ella i la proposta de Barcelona en Comú radica en el concepte mateix de pobre, en si parlem de pobres que neixen gairebé per generació espontània o parlem d'empobrits com a conseqüència d'un determinat sistema.