L'odi entra en campanya

Estem en campanya electoral, el temps de concentració i esforç per comunicar bé. Els estrategues preparen la condensació de les idees en missatges, i els caps de cartell les repeteixen adaptant‑les als fòrums diversos on la vida circula. Els especialistes deien fins ara que les campanyes electorals aconseguien canviar un percentatge baixíssim d’intenció de vot. La decisió ja estaria presa. És clar que el resultat pot venir d’aquest grapat de paperetes. Per això és important ser actius en la propagació de missatges i tenir recursos per fer-los arribar a molta gent.

Confesso una certa perplexitat. D’aquí uns minuts a la ràdio, o unes pàgines més enllà, al diari, en la crònica de les últimes hores sentirem la paraula màfia –que és una organització criminal- referida al govern d’una ciutat que estimem. I més. Una candida a regidora d’una ciutat que ens enamora ha fet tuits cridant a destruir una formació electoral rival. Destruir, escrivia, tranquil·lament. Aplaudeixo que el seu partit l’hagi fet plegar, però és una excepció que la facin fora. En els temps de la suposada regeneració política, els insults proliferen. A falta de propostes engrescadores, hi ha candidats i formacions que usen l’odi com a vehicle mobilitzador. Son miops de la vida. Pensen en ells i no en els seus fills. ¿Quin món millor es pot construir fent hegemònics els sentiments més miserables? Reclamo un nivell humà més elevat i un somriure, per favor.