El mòbil

Un va a veure una pel·lícula a un cine i es troba amb cada vegada més persones que encenen el mòbil durant la projecció. El mateix passa durant un partit de futbol (per incert que en sigui el resultat), en una representació teatral i fins i tot en cerimònies religioses. Vivim en una societat en què no podem estar desconnectats: ens posa nerviosos i ens provoca síndrome d'abstinència.

I no obstant, el mòbil, aquest instrument autosuficient que ha revolucionat la nostra manera d'actuar i que s'ha convertit en una prolongació de nosaltres mateixos, no deixa de ser una eina. I com sempre, allò que verdaderament compta és el contingut, les històries que els mòbils distribueixen i permeten crear. I aquí està la cosa més inquietant i també la més revolucionària. Pensem en el periodisme. Un mòbil està present en tota la cadena de producció de la notícia. Del rodatge de les imatges a l'emissió, fonamentalment per xarxes socials, passant per l'edició. I això comporta canvis profunds en la feina del periodista.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En un món que compta amb 3.000 milions de mòbils, hi ha per tant potencialment el mateix nombre de periodistes capaços de produir imatges i històries en tot moment. Seran, això sí, notícies adaptades al mitjà: més curtes, més directes i urgents. Però la primavera àrab o les manifestacions de Ferguson es van conèixer inicialment a través dels mòbils, perquè només aquest aparell permet estar al cor de la notícia. Perquè és petit, lleuger i permet al periodista no distingir-se d'un ciutadà mitjà, enfront de la càmera tradicional: costosa, pesada i només a l'abast de grans mitjans. El resultat és que avui dia, la majoria de vegades, les imatges captades per ciutadans anònims arriben al món molt abans que notícies elaborades per mitjans tradicionals, i això posa en entredit el valor del periodisme. Davant d'això, Michael Rosenblum, un dels pares del videoperiodisme, diu que el paper del periodista té el risc de convertir-se en aquesta mateixa dècada simplement en el de «donar format als continguts d'altres». I com que gràcies al desenvolupament dels algoritmes els robots comencen a substituir el periodista produint de forma automàtica continguts originals (una cosa que en algunes fórmules de ràdio arriba a l'extrem), el futur del periodisme tal com l'hem definit en els últims anys pot tenir els dies comptats i passar a ser ofici de mer afegidor de continguts produïts per altres. És evident que la marea va en aquesta direcció, però no tot serà així. Com sempre, enfront de les tendències majoritàries en mans de fórmules numèriques que acaben gairebé sempre produint històries similars i banals, hi haurà persones capaces d'anar més lluny en l'escriptura i en la investigació de la informació per oferir grans històries i relats plens d'humanitat, que és el valor que les fa impredictibles. La tecnologia permet a qualsevol que tingui un mòbil llançar una història al món, però això no converteix totes les històries en iguals i només les millors tindran un lloc en la nostra memòria.

Això sí, probablement ens arribaran a través del mòbil.