Al contraatac

2
Es llegeix en minuts

La consellera Irene Rigau ha decidit no fer cas del ministre José Ignacio Wert i, per tant, no repetirà el procés de matriculació escolar de l'any que ve a Catalunya, ni hi afegirà un temps extra, ni avisarà els alumnes un per un per acontentar els desitjos del seu homòleg al ministeri. Wert ara s'escuda en una expressió que a priori podria semblar entenimentada -«proporció raonable» del castellà-, per confondre i veure una vegada més si pot anar aniquilant la immersió lingüística, tot i que ell mateix arriba a admetre que no genera cap problema. Vol contrarestar el que la democràcia i la història han reconegut a Catalunya.

Notícies relacionades

Interessantíssim el vídeocomunicat de la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, gravat en solitari i enviat posteriorment a la premsa. Apareix amb la mirada perduda i el gest anguniós, com si no es cregués ni gaire ni gens el que repeteix amb to de mantra. Parla de l'advocat de l'Estat, de recursos jurídics i de tribunals. I aconsegueix no pronunciar ni una vegada la paraula «català» ni l'expressió «llengua catalana». En diu la «llengua cooficial». Darrere de referir-se al català en tant que llengua cooficial, s'hi amaga la voluntat d'anar aigualint la identitat catalana. I com qui no vol la cosa, afegeix la responsable espanyola d'Educació que en la gran majoria de comunitats autònomes han resolt aquesta qüestió de manera «totalment pacífica». Pacífica. Ho diu com de passada, a veure si cala la idea que el català provoca violència. Violència, dividir, excloure, conflicte... Ens arriben molt sovint aquest tipus de paraules referides al nostre país per mirar d'anar fent forat en l'inconscient col·lectiu.

Subterfugi

El Departamentd'Ensenyament respon jurídicament a les agressions jurídiques que rep del Ministeri d'Educació. Els tribunals dirimeixen quan la política -és a dir, l'art del diàleg- desapareix. A la mateixa titular d'Ensenyament, el Govern espanyol li té interposada una querella pel 9-N passat. La capacitat de decidir a Catalunya es mira de laminar o de lapidar amb intensitat i forma diferent en funció del moment i l'oportunitat. Fent política, anant als tribunals o controlant els diners. La majoria de la població gairebé no s'immuta. S'ho sap d'una hora lluny. Té a l'ADN la resiliència heretada de generacions i generacions. Només que aquesta vegada ha fet un salt i diu i manté en totes les enquestes i al carrer que vol decidir. Ara el ministre José Ignacio Wert presenta un document jurídico-administratiu on parla de llengües referit a les llengües per vehicular el temari que s'ensenya a l'alumnat. És un subterfugi. El que discuteix és el poder.