La UE, davant la crisi dels refugiats

La crisi humanitària més greu que viu Europa des de la segona guerra mundial troba la UE amb murs -legals i mentals- alçats, un desconeixement -real o fictici- del que passa a l'altra banda del Mediterrani, i una indigència d'idees assenyades en aquest mar que ja es comença a merèixer l'apel·latiu de mar Mort. L'eurocimera d'avui s'ha proposat reforçar els mitjans per al rescat de persones, lluitar contra els traficants i desanimar els immigrants en l'intent d'arribar a Europa. D'entrada, el llenguatge que surt de Brussel·les -i de Madrid- és erroni. No estem davant d'una crisi d'immigració. És cert que la Unió Europea ha sigut la meta somiada per raons econòmiques, però la situació ha canviat radicalment. Només cal mirar el mapa dels conflictes que assolen zones de l'Àfrica o del Pròxim Orient per adonar-nos que avui els que  es posen en mans de màfies arriscant-hi la vida són refugiats que fugen de la guerra. És un greu error no voler-ho veure quan la de Síria ja ha generat quatre milions de desplaçats que vegeten amuntegats en camps de refugiats que adquireixen caràcter permanent.

Un altre error és considerar Líbia com l'origen/causa del problema. Certament, la majoria de refugiats que intenten arribar a Itàlia ho fan des d'aquell país en el qual no hi ha ni ordre ni res que s'hi assembli, però la solució no és enfonsar els vaixells -buits- utilitzats per al transport de persones com proposa Espanya des del seu nou càrrec al Consell de Seguretat de l'ONU. Primer hi ha la seguretat de les persones i és a aquestes a qui cal dedicar els esforços de tots els països de la UE, no només dels que viuen directament la tragèdia diària, però la crisi actual requereix un plantejament diferent de les relacions d'Europa amb els veïns de l'Àfrica i el Pròxim Orient i això demana temps. I reclama també una nova política migratòria i d'asil que no criminalitzi. No obstant, la visió a curt termini dels líders mirant sempre de reüll el seu calendari electoral obstaculitza la presa de decisions de gran profunditat i busca sempre solucions immediates. Al marge de les mesures urgents que es puguin adoptar avui, el mes que ve la Unió ha d'anunciar la seva agenda sobre migració. Aquell serà el moment en què sabrem si la UE està disposada a continuar sent un lloc d'acollida o si la Fortalesa Europa alça encara més els seus murs.