La insuportable banalitat de la solidaritat global

Fins i tot la mateixa Michelle Obama va aparèixer amb cara compungida i amb el cartell que reclamava la tornada de les més de 200 estudiants de Chibok, al nord-est de Nigèria, segrestades per Boko Haram. La campanya llançada per les xarxes socials per lluitar contra la increïble brutalitat d'un dels grups terroristes més ferotges es va estendre ràpidament per tot el món, i va posar de manifest una vegada més el poder dels nous mitjans per difondre els missatges. I no obstant, més enllà d'aconseguir una repercussió global, el famós #Bringbackourgirls ha tingut poc impacte real.

Avui, un any més tard, les joves segueixen desaparegudes. L'única cosa que s'ha sabut d'elles és el dramàtic testimoni d'algunes nenes que van aconseguir escapar-se de la barbàrie. I el que encara és pitjor: Boko Haram no ha deixat en aquest temps d'extorsionar, segrestar i matar. Segons Amnistia Internacional, almenys 2.000 dones i nenes han sigut segrestades pels terroristes nigerians des de començaments del 2014, convertides en esclaves sexuals i entrenades i obligades a participar en atacs armats; més de 5.500 persones haurien sigut assassinades per ells en aquest temps, encara que altres fonts arriben a duplicar aquesta quantitat.

Les xifres són tan aberrants que deixen de tenir sentit, almenys per a l'opinió pública internacional. Fatigada del degoteig mediàtic de l'horror, i incapaç de comprendre els perquès i, sobretot, els coms, l'audiència global dóna la volta i se centra en la següent gran campanya.

Encara que la pressió sí que pot haver servit per a alguna cosa. Davant la incapacitat del mateix Exèrcit nigerià de frenar Boko Haram, el Govern no va tenir més remei que admetre el desplegament de més de 8.000 soldats de la Unió Africana per combatre'l. Precisament la impotència de l'Executiu per acabar amb aquesta plaga que castiga una part del país més ric de l'Àfrica ha sigut clau en les últimes eleccions presidencials, celebrades a finals de març.

La batalla de les xarxes

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La recuperació d'algunes ciutats per part de les forces internacionals pot haver portat a pensar en un retrocés del grup terrorista, però encara falta molt per guanyar aquesta guerra. Està per veure si l'acabat d'elegir president, Muhammadu Buhari, un convençut nacionalista, està disposat a consentir després de la seva presa de possessió, a finals de maig, la presència de tropes estrangeres al país. El que sí que ha dit, en una exhibició d'honestedat, és que no pot garantir que les nenes siguin trobades i alliberades.

Mentrestant, Boko Haram ha anunciat haver jurat lleialtat a l'Estat Islàmic i el seu califat, un cop d'efecte que amplifica -almenys sobre el paper- l'efecte del gihad global. Lamentablement, sembla que la batalla de les xarxes l'estan guanyant els terroristes. Davant les accions efímeres del món civilitzat, el Daesh i els seus acòlits han mostrat un domini magistral dels nous mitjans i, sobretot, una gran eficàcia a l'hora d'assolir els seus objectius. Cal esperar que, malgrat això, acabin perdent la guerra real.