Continua l'amenaça de Boko Haram

Fa un any, a les xarxes socials es va generar una multitudinària campanya viral encoratjada per Michelle Obama i seguida per molts famosos amb l'etiqueta #BringBackOurGirls per demanar l'alliberament de més de 200 col·legiales segrestades per Boko Haram a la localitat nigeriana de Chibok. Com tantes coses a les xarxes, amb la mateixa rapidesa amb què l'emoció del moment va disparar la multiplicació de missatges, la campanya es va desinflar. Dotze mesos després constatem que no sabem res del parador de les noies -ni tan sols si són vives- i descobrim que no són només aquelles noies les que han sigut privades de llibertat pel grup gangsteril. Boko Haram ha segrestat com a mínim 2.000 dones i nenes a Nigèria des de principis de l'any 2014. I encara més. El rapte de nenes no és l'única tragèdia que afecta la infància en aquell país. Unicef ens explica que al voltant de 800.000 nens -ho repetim: ¡800.000 nens!- s'han vist obligats a fugir de casa seva a causa del conflicte que al país africà enfronta el grup terrorista amb l'Exèrcit regular i amb grups d'autodefensa.

La paradoxa d'aquesta situació tan dramàtica és que això passa al país més gran i més ric de l'Àfrica, amb una economia pròspera gràcies al petroli i un PIB que supera el de Sud-àfrica. No obstant, malgrat les dades macroeconòmiques positives, el Govern ha perdut el control d'una part considerable del territori, que ara és el feu del gihadisme delictiu de Boko Haram. Una força conjunta de diversos països veïns ha sumat alguns èxits en la lluita contra el terrorisme, però és imprescindible que les autoritats d'Abuja considerin prioritària aquesta lluita i posin tots els mitjans per portar-la a terme. En depèn l'estabilitat del país i d'una part de l'Àfrica. El canvi de Govern el mes que ve amb l'arribada al poder de l'exgeneral Buhari, guanyador de les recents eleccions, hauria de ser un punt d'inflexió. La comunitat internacional s'ha d'involucrar i contribuir al fet que, efectivament, hi hagi un canvi sobre el terreny. I als ciutadans, a més a més de tranquil·litzar la nostra consciència amb donatius a les oenagés compromeses en aquesta lluita i alimentar el nostre ego amb missatges a les xarxes, ens correspon no deixar que l'alliberament de les segrestades caigui en l'oblit fins que la pròxima alerta ens torni a sacsejar.