L'emergència del Partit de la Setmana Santa
Durant anys, el Partit de la Setmana Santa (el PSS) era pràcticament inexistent a Mataró. O més concretament, no es manifestava públicament. Deixava fer l'altre gran partit de la ciutat, el Partit del Mataró Centre, el PMC, totpoderós. A partir de mitjans dels anys 80, amb la reaparició de les processons a la ciutat, el PSS va començar a deixar-se veure a la plaça pública --literalment-- en aquests moments finals de la Quaresma. D'aquí ve la denominació. I a mesura que passa el temps, el PSS no para d'agafar musculatura i créixer, fins a posar en entredit el PMC.
El PSS, com deuen haver endevinat, seria l'expressió política dels barris de la ciutat, el PMC --com el seu nom indica--, la del Centre i l'Eixample. No és cap tonteria. Els mapes que Ramon Radó i Toni Rodon van desvelant en la secció 'Partit a partit' de LaRiera48 són demolidors: la polarització electoral a la ciutat és cada vegada més evident, amb les Rondes actuant de frontera claríssima; al Centre i l'Eixample s'imposa el ‘frame’ dels partits inclosos dins del PMC (CiU, ERC, CUP) mentre que a la resta de barris ho fan els partits del PSS (PSC, PP, Ciutadans i PxC, a partir d'ara també Podem). L'única formació que matisa aquesta forta polarització és ICV, que segueix obtenint uns resultats bastant homogenis en el conjunt de la ciutat.
Una de les claus és que, en termes de participació electoral, el diferencial entre els barris i el Centre/Eixample cada vegada és més baix. La creixent mobilització dels barris de la ciutat es fa òbvia mirant les dades de participació a les municipals. Així, el 1991 la diferència entre el barri perifèric que va votar menys (Pla d'en Boet, 52,52%) i el barri d'entre Rondes que més va votar (Centre, 64,12%) va ser de gairebé 12 punts. Vuit anys després, aquest percentatge va baixar a nou punts i mig (61,83% Eixample; 52,26% Cerdanyola Nord). I ja el 2011, es va reduir a poc més de set punts (Cerdanyola Nord, 64,56%; Eixample, 71,94%). En les generals aquesta tendència també es pot contrastar. Els barris també volen manar la ciutat. Entre altres coses perquè --afortunadament-- la seva posició socioeconòmica relativa ha millorat.
El PMC i el PSS no són més que una metàfora de dos mons que conviuen --sí-- a Mataró però que presenten cada vegada comportaments electorals més diferenciats arran del procés sobiranista i de la crisi econòmica, dos elements polaritzadors. Uns parlen en català i s'informen molt majoritàriament a través de TV-3 i els altres s'expressen més aviat en castellà i construeixen la seva visió del món a partir dels diversos canals de televisió espanyols, fet que condiciona d'una forma claríssima les seves preferències polítiques. En aquest sentit s'ha de ressaltar el treball que Tele 5 va fer amb Albert Rivera i Ciutadans en les autonòmiques del 2012 i la que La Sexta ha fet últimament amb Pablo Iglesias i Podem. Aquí hi ha la seva translació en vots.
Anant una mica enrere, veurem que el 1987 a l'Ajuntament de Mataró només hi van seure representants de tres formacions polítiques que compartien el denominador comú del catalanisme amb diferents intensitats (CiU, el PSC i ICV), encara que CiU també arrasava al centre i el PSC als barris. En les pròximes eleccions, no obstant, aquesta polarització electoral es farà encara més evident si es confirmen els auguris electorals i una participació similar a la del 2011 ho permet: ens trobarem tres partits sobiranistes (CiU, ERC i la CUP) i fins a cinc partits abans partidaris de mantenir els vincles amb Espanya (PSC, PP, Ciutadans, Plataforma per Catalunya i Podem), més ICV, amb una proposta confederal al damunt de la taula.
Notícies relacionadesDes d'aquest punt de vista, les eleccions del 24 de maig podrien confirmar a la ciutat l'emergència definitiva del Partit de la Setmana Santa. Formació, per cert, que per primera vegada compta a les seves files amb dos alcaldables --José Manuel López i David Bote--, tots dos membres de confraries de la ciutat.
