El copilot

Aquests dies hem sabut que tenia la baixa, que ho havia amagat, que fa temps havia patit una depressió, que tenia tendències suïcides, que la nòvia l'havia deixat, que tenia problemes a la retina, que la nòvia no l'havia deixat sinó que estava embarassada, que una amiga confessava que volia que parlessin d'ell, que corria curses populars, que era un noi normal, que potser no ho era tant, que a casa seva hi havia medicaments molts forts i que en prenia massa o que n'havia deixat de prendre, que era psicòpata, que tenia plans de futur, que contestava de manera lacònica, que podia tenir trastorns de la conducta, que res no era orgànic, que els metges no havien percebut res, que els metges ja ho havien advertit, que no tindria problemes si volia renovar la llicència, que segur que no la podria renovar, que el seu somni era ser pilot i que tenia por de no poder-lo satisfer, que sentia la pressió, que respirava profundament, que no tenia nervis, que va calcular la seva acció inconcebible, que ho va improvisar tot.

Me'n deixo unes quantes. I les que vindran. I les que no cito perquè són pura porqueria que corre per les xarxes i en els comentaris de barra de cafè. ¿Quantes coses certes sabem d'aquest personatge i quantes en desconeixem? Hem arribat a un grau altíssim d'informació (a vegades contradictòria) que mareja i desconcerta. I potser mai no sabrem la íntima, la paorosa veritat de l'horror del copilot.