La llista més votada, depèn

Apenes recompost de l'estrepitós fracàs a Andalusia, el PP ha posat preu al seu vot en la investidura de la socialista Susana Díaz: només possibilitarà que repeteixi com a presidenta si el PSOE accepta que en autonomies i ajuntaments governi la llista més votada després de les eleccions de maig. Una maniobra abocada al fracàs, perquè, arribats a la segona i definitiva votació, Podem i Ciutadans preferirien facilitar amb la seva abstenció la investidura de Díaz abans que forçar una repetició electoral que l'acostés a la majoria absoluta.

L'exigència del PP, coherent amb la seva frustrada reforma electoral, ressuscita preventivament un debat que adquirirà més força després dels pròxims comicis locals, marcats pel signe de la fragmentació i les aliances postelectorals: ¿ha de governar, sempre i en qualsevol cas, la llista més votada? Doncs, com en gairebé totes les coses, depèn.

Per principi democràtic, és obvi que el guanyador d'unes eleccions ha de tenir prioritat a l'hora de formar govern. Però assegurar-li l'elecció sense més ni més, sigui per llei o mitjançant pactes de despatx, desincentiva la recerca d'acords que garanteixin la governabilitat. La prima al líder més votat adquiriria més sentit amb llistes obertes, perquè el candidat, alliberat del diktat del seu partit, s'hauria guanyat personalment el favor dels electors.

Majories alternatives

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Mentre això no passi, atorgar d'entrada l'alcaldia o la presidència autonòmica al vencedor a les urnes impediria, així mateix, que es conformessin majories alternatives, potser més sòlides i congruents amb el mandat dels electors.

Si bé abunden els guanyadors a les urnes que han anat a parar a l'oposició, se solen citar com a exemples de desgovern els tripartits que van governar Catalunya del 2003 al 2010. Però la veritat és que ni aquelles coalicions d'esquerres, ni el posterior pacte d'Artur Mas amb el PP, ni l'actual aliança CiU-ERC han sigut, precisament, models d'estabilitat política. Més que adaptar les regles en benefici seu, els polítics haurien de governar en benefici dels ciutadans per així guanyar-se les àmplies majories que anhelen.