Fangar

Es parla de centenars de segrestats. Potser 500. Es creu que la majoria són menors d'11 anys. A alguns els busquen els seus pares. Molts ja no tenen pares que els busquin. La destrucció terrorista de Boko Haram és total. Mata. Segresta. Roba. I com un sinistre flautista d'Hamelín, s'emporta els nens. Alguns seran venuts com a esclaus. Altres, integrats a les seves files de la mort. I la resta... ¿A qui li importa la resta? Les organitzacions humanitàries estan desbordades. Milions de persones desplaçades. Matances contínues. Escoles tancades. La desolació habita el que a ulls de l'economia global és un ric país petroler.

Nigèria no és un país, és el fangar del món, el símbol de tot el que funciona malament. Mentre les nostres empreses i els seus governants s'enriqueixen amb els seus recursos naturals, milions de persones neixen amb la mort com a única companyia. Vides de misèria i patiment. De tant en tant, una notícia es cola entre la nostra indiferència. Fa gairebé un any, Boko Haram va segrestar 200 nenes. Una campanya global va demanar el seu retorn d'una manera tan estèticament entusiasta com estèril. Tant va afectar la banda terrorista aquella protesta que ara n'ha segrestat 500 més. Però aquesta vegada la notícia no ha despertat l'interès dels famosos. Més aviat sembla que s'accepti com aquelles coses que no tenen remei. Com una piga a la pell. Com una terra sense pou… Com uns nens sense futur.