Llarg termini
Un banc dolent de la màfia internacional
L'experiment de crear un banc dolent ha sigut vastament explorat durant la crisi financera. Els Governs, amb el 100% del capital públic, però de vegades amb participació privada, com el cas espanyol de Sareb, han generat aquests instruments per aïllar-hi actius financers contaminats, majoritàriament crèdits morosos i actius tòxics, i permetre que la part bona dels bancs segueixi funcionant.
El Govern irlandès va fundar el 2009 un banc dolent, l'Agència Nacional de Maneig d'Actius (NAMA, en anglès), que va absorbir els actius del seu nacionalitzat sistema financer. Al Regne Unit es va crear l'estatal UK Asset Resolution Ltd per fer-se càrrec de la liquidació dels actius dels bancs hipotecaris Northen Rock i Bradford&Bingley nacionalitzats el 2008 i el 2009.
A Bèlgica es va posar en marxa el 2009 el Royal Par Investments, amb participació minoritària de l'Estat belga, per gestionar la liquidació dels productes de crèdit estructurat del negoci hipotecari de Fortis Bank. A Alemanya, per exemple, es van crear estructures per atendre les dificultats del WestLB el 2009 i del Hypo Real Estate (i les seves filials Deutsche Pfanbriefbank i DEPFA Bank) el 2010, amb participació majoritària pública.
Els bancs dolents tenen en comú que solen costar diners als contribuents, d'una manera o altra algú ha de pagar els plats trencats. Però sens dubte, un dels exemples de banc dolent més digne d'estudi serà el que té pensat crear ara el Govern d'Andorra per gestionar la crisi de la Banca Privada d'Andorra (BPA).
El Principat no aïllarà en aquesta estructura crèdits incobrables o solars en paratges inhòspits, sinó que traspassarà actius financers contaminats per la seva exposició al blanqueig de capitals de les pitjors màfies internacionals. Quan aquest tumor estigui aïllat, el banc es podrà liquidar repartint els actius i els passius sans entre la resta de les entitats financeres.
Notícies relacionadesAl banc dolent hi quedaran als llimbs comptes bancaris exposats al tràfic de la droga del càrtel de Sinaloa, diners que han passat per les canonades de les màfies russa i xinesa o per la xequera de les corrupteles veneçolanes. Queda el dubte de què passarà amb els comptes opacs al fisc espanyol, com els que va tenir en el seu moment el clan Pujol a BPA. No són diners que estigui provat que procedeixin d'activitats il·lícites, però no han tributat degudament. ¿Es quedaran al banc dolent andorrà?
Si es fa amb transparència, més d'un es posarà vermell. Si es fa amb l'habitual opacitat andorrana, els Pujol lamentaran el dia que van decidir traspassar els comptes de BPA a Banco Madrid.
