Al contraatac
Un any
Un any. Dotze mesos de patiment continu i ininterromput i 12 mesos amb ben poques alegries. Es compleix ara el primer aniversari de l'aparició del virus de l'Ebola. En aquest termini, segons xifres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la maleïda epidèmia ha infectat més de 24.000 persones a l'Àfrica Occidental. D'elles, més de 10.000 han mort.
Deu mil morts. Avui l'Ebola ja gairebé no és notícia. Excepte quan els mitjans de comunicació ens sobresaltem per un possible cas pròxim que al final s'acaba descartant. Deu mil morts i encara 28 països són vulnerables al contagi perquè disposen d'uns sistemes sanitaris molt dèbils. L'organització Save the Children, que treballa sobre el terreny a tots aquests llocs, ha fet públic un document amb dades sorprenents i vergonyants. Diu, per exemple, que el cost de l'operació per parar l'Ebola a l'oest d'Àfrica ha sigut de 4.300 milions de dòlars, mentre que haver reforçat els sistemes de salut d'aquests països hauria costat, a priori, 1.580 milions de dòlars.
Té sentit, per tant, que les oenagés posin sempre l'accent en la prevenció. El que no s'entén és que qui té el poder no els faci cas. El 20% dels afectats al llarg d'aquest any són nens. Però, a més a més, 16.000 d'aquests nens han perdut el pare o la mare per culpa de l'Ebola. No em trec del cap la seqüència de tres fotografies de Daniel Berehulak, publicades al The New York Times i fetes a Monròvia, la capital de Libèria. A la primera veiem un home, amb guants blancs, ajupit i que dóna beure a un nen lleument reclinat. A la segona imatge, hi podem observar el nen desplomat a terra, amb l'ampolla d'aigua al costat i el mateix home, el seu pare, que crida desesperat perquè busca auxili.
El nen de les tres imatges
Tercera imatge: dos homes més. Van coberts amb la granota groga de protecció enfront de la malaltia. Són dues cares tapades amb mascareta blanca i ulleres. Un d'ells porta, a més a més, la motxilla-dipòsit amb el líquid desinfectant i també, a la mà dreta, la manguera per ruixar-lo.
Però el dolor el percebem just al centre de la imatge. Aquests dos homes duen un nen a coll. Calculo que deu tenir uns 7 o 8 anys. La criatura porta un jersei de ratlles taronges i negres i uns pantalons de pana grisos. Els peuets els té destapats, sense ni mitjons ni sabates. Del trají, la panxa també li ha quedat al descobert. Un dels homes li subjecta un braç. L'esquerre li penja del cos. L'altre home li sosté el peu contrari. El seu pare ja no crida. Perquè ja no surt a la fotografia. Però el nen de les tres imatges és el mateix. Es deia James. I ara és mort. Deu mil morts. Un any després.
