Jo sóc andorrà

Les guerres de veritat ja no es guanyen amb bombes sinó amb comunicats: ho sabia molt bé el Departament del Tresor nord-americà quan fa uns dies va decidir bombardejar una petita entitat bancària andorrana amb una notícia que ha provocat un terrible efecte dòmino: en poques hores, i sense temps per defensar-se, ha caigut un banc, ha anat a la presó un conseller delegat, ha trontollat un sistema financer i Andorra sencera sembla estar sota sospita. Les acusacions lògicament hauran de ser jutjades, però fa riure que de sobte s'hagi decidit que la capital mundial del blanqueig sigui un minúscul principat quan curiosament la gran banca suïssa, malgrat la llista Falciani, mai ha hagut de respondre de ser un refugi per als evasors, els narcotraficants i els dictadors amics. Fa riure que es posi el focus en BPA i no per exemple en HSBC, si no és perquè un dels seus exconsellers és ara viceministre del Govern de Cameron. Fa riure que el xèrif global doni lliçons de transparència quan ell mateix té a Delaware un paradís fiscal on, per cert, operen desenes de filials de les empreses del nostre Ibex 35. I és grotesc que el primer banquer pres al món, linxat amb total impunitat per la turba mediàtica, sigui de sobte d'un banc andorrà i no, per exemple, de Lehman Brothers. L'efecte col·lateral del tsunami ha sigut un menyspreu cap a Andorra, un país al qual ara volen donar lliçons quan l'únic cert és que el seu Govern ha actuat amb la celeritat que voldrien per a ells mateixos Suïssa, els EUA o aquesta Espanya que quan es tracta de Bankia mira cap a una altra banda.

Un país sorprenent

I és que Andorra necessita menys lliçons i més respecte, i els que ara l'acusen de ser un invent o un narcoestat haurien de prendre's la molèstia d'anar a visitar aquest país petit però meravellós i descobririen així moltes coses sorprenents. Per exemple, que Andorra existeix des de fa més de 700 anys i té un sistema polític autòcton i molt curiós, vertebrat a través de les seves parròquies, un model de govern pròxim i local. Que, encara que li queden deures per fer, s'ha adequat a una velocitat inèdita a les exigències de l'OCDE de transparència bancària. Que els seus nivells de delinqüència són dels més baixos del planeta. Que gràcies a Andorra el català ha sigut parlat a les Nacions Unides i té estatus de llengua estatal. I que les seves impressionants muntanyes són un dels tresors paisatgístics d'Europa. No pot ser que un comunicat emès des d'un despatx situat a 6.000 quilòmetres al dictat de foscos interessos destrueixi una comunitat vertebrada des de fa segles. No ens enganyem, a Andorra no se l'ataca per corrupta, sinó únicament perquè és feble i no té qui la defensi. Almenys que sàpiguen que no els deixarem sols. Jo sóc andorrà.