Bono, Mas i el soroll de sabres

Ara resulta que el pare del famós missatge viral del ¡Passa-ho!, que va fer furor les hores prèvies a les eleccions legislatives del 14 de març del 2004, no va ser Pablo Iglesias, o no ho va ser en exclusiva. Segons acaba de desvelar l'exministre José Bono, el líder de Podem n'haurà de compartir el copyright ni més ni menys que amb el llavors president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela. L'exdirigent socialista explica en la segona part de les seves memòries, Diario de un ministro. De la tragedia del 11-M al desafío independentista (Planeta), que l'arquebisbe de Madrid va llançar un SMS a la seva parròquia virtual amb el següent contingut: «Tots a votar. Perdem. Passa-ho». No resulta tan sorprenent l'ús de la primera persona del plural, mostra inequívoca de la seva militància popular, a més de la cristiana, com l'ús del mòbil com a vehicle de propaganda en la moderna societat, tan laica ella.

Aquesta és una de les anècdotes recollides en el llibre (l'hi va explicar, diu Bono, l'expresident Zapatero) però no constitueix el més substancial de l'entrega. Perquè el que no sembla un acudit és que el llavors ministre de Defensa ordenés el 2006 investigar, fins i tot mitjançant la punxada de telèfons, diversos militars d'alta graduació que planejaven fer un comunicat contra l'Estatut de Catalunya. Una revelació que remet al soroll de sabres de la transició i que hauria de ser aclarida per altres protagonistes.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Bono, que mai defrauda, explica també com Artur Mas es va mostrar en aquelles dates disposat a treure el terme «nació» de l'Estatut si el Govern central posava diners per a Catalunya, afirmació també sucosa i ja desmentida pel president de la Generalitat.

Secrets i oportunisme

El problema és que no se sap per què les sorolloses afirmacions de Bono, que apareixen ara en el context del llançament del seu llibre, no van ser conegudes abans per una opinió pública que se suposa madura i responsable. Treure avui a la llum fets rellevants guardats en secret durant anys només pot ser interpretat com una maniobra comercial o com un exercici d'oportunisme polític.