L'Estat Islàmic i la convenció de béns culturals

A '¿Arde París?', la novel·la de Larry Collins i Dominique Lapierre, es detalla com els dies previs a l’alliberament de París, durant la segona guerra mundial, el general i governador alemany de la capital de França, Von Choltitz, després de carregar les setmanes anteriors en trens cap a Berlín moltes obres d'art del Louvre i altres museus, es va negar a obeir l’ordre de Hitler de destruir París. I actualment el bus turístic que recorre els monuments emblemàtics de la ciutat informa els visitants dels monuments que segueixen drets gràcies a la negativa de Von Choltiz de demolir-los.

Nacions Unides i la UNESCO van aprovar el 1954 la Convenció per a la Protecció dels Béns Culturals en cas de conflicte armat, ampliat pel Protocol de 1999, que estableix una sèrie de normes, tant per als combatents com per a les potències ocupants per respectar i protegir els béns culturals, monuments, jaciments arqueològics, museus i tot tipus d'obres d'art, així com els emblemes per senyalitzar els llocs protegits. Convenció que estableix unes sancions per a qui les incompleixi, però que gairebé no s'ha aplicat i respectat en els conflictes de les últimes dècades.

El bombardeig i destrucció de la biblioteca de Sarajevo, que albergava manuscrits mil·lenaris, i la destrucció del patrimoni cultural bosnià, van ser utilitzats per provar la complicitat del president serbi, Slobodan Milosevic, en el "genocidi cultural" i la destrucció deliberada del patrimoni cultural d’un poble per raons ideològiques. L'acusació contra Milosevic va comptar amb el testimoni del bibliotecari de la Universitat de Harvard, Andreas Riedlmayer, que el juliol del 2003 va comparèixer al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, testificant contra Milosevic pel delicte de genocidi cultural.

Durant els primers dies de l'ocupació nord-americana de l'Iraq, l'abril del 2003, quan va ser saquejat el museu arqueològic de Bagdad, es va acusar les tropes ocupants de permetre-ho, vulnerant així aquesta convenció. Si bé la majoria de peces no van ser destruïdes, sinó robades i posades a la venda en diferents llocs del món, la majoria de les quals van ser recuperades més tard.

I al llarg dels quatre anys que dura la guerra de Síria s'ha denunciat tant el robatori de peces de tot tipus, com la destrucció de jaciments i barris històrics, com els d'Alep. Però ni els combatents es vanagloriaven d'això, ni ho difonien en vídeos propagandístics. A Síria algunes esglésies cristianes, com les de Malula, van ser destruïdes o greument danyades per milicians de grups sunnites radicals com el Front al-Nursa. I durant la subguerra civil iraquiana, dels primers anys d'ocupació americana, milícies sunnites van destruir algunes mesquites xiïtes, però es va respectar el patrimoni cultural de l'antiga Mesopotàmia, més enllà que es produïssin nous robatoris de peces per motius purament lucratius.

Però la difusió la setmana passada del vídeo de la destrucció d'escultures mil·lenàries assíries i acàdies i d'un toro alat del museu de Mossul, ciutat ocupada per l'Estat Islàmic al juny, va confirmar que la destrucció del patrimoni cultural que du a terme aquest grup no és un dany col·lateral de la guerra, ni tan sols una mercaderia per finançar-se, sinó un objectiu estratègic del seu califat. I el segon vídeo, difós dijous, amb imatges arrasant amb excavadores la ciutat assíria de Nimrud, propera a Mossul, o l'anunci fet avui que estan destruint la ciutat de Hatra -comparable amb Petra i Palmira- confirma aquesta voluntat d’eliminar tot allò anterior a l'islam.

Pretenen esborrar les empremtes del passat de l'antiga Mesopotàmia i el Pròxim Orient, aquest territori on es descobreix l'escriptura cuneïforme i sorgeixen d'un mateix tronc les tres religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i l'islam. Pretenen eliminar una història de la qual parla àmpliament l'Antic Testament, que és considerat un llibre sagrat també per l'islam. Mossul i la propera ciutat de Nimrud és la mítica Nínive de la Bíblia, a la qual Jonàs -considerat profeta també per l'Alcorà amb el nom de Iunes- després de ser empassat per la balena, va tornar per proclamar la destrucció si no es penedien dels seus pecats. I sembla que l'Estat Islàmic vol fer realitat ara a tota la regió de Nínive i Mossul aquesta devastació bíblica. I si estan destruint el passat assiri i acadi de la regió de Nínive, no hi ha dubte què farà l'Estat Islàmic si conquista la bíblica i luxuriosa Babilònia, afortunadament protegida per les tropes iraquianes.

Notícies relacionades

L'Estat Islàmic destrueix l'antiga ciutat de Hatra

¿Per què es protegeix els fumadors?

Aquest segon atac contra el patrimoni cultural de l'Iraq ha motivat que de nou la secretària general de la UNESCO, Irina Bokova, hagi fet una crida al Consell de Seguretat de l'ONU a posicionar-se, a la comunitat internacional a actuar i a denunciar els fets davant el Tribunal Penal Internacional, si bé poc o gens es podrà fer esgrimint davant els nous bàrbars la Convenció de Protecció de Béns Culturals.

Però, malgrat els progressos militars de les tropes iraquianes, kurdes i iranianes, amb l’ajuda dels bombardejos de la coalició internacional que lideren els Estats Units, sembla que la derrota de l'Estat Islàmic encara és llunyana. I només s’aconseguirà si s'esmenen els errors posteriors a la guerra de l'Iraq, quan es va marginar la minoria sunnita, i, si pactant amb el diable a Síria, és a dir, el règim de Baixar al-Assad, es desallotja els seguidors del nou califat.