pantalles

2
Es llegeix en minuts

A principis de febrer, el grup Deloitte va presentar a París les seves prediccions per al 2015 en tecnologies, mitjans i telecomunicacions. És cert que davant el joc que sempre suposa teoritzar sobre el futur convé recordar el consell de Winston Churchill«Evitar predir per endavant, perquè és molt més fàcil fer-ho a posteriori». Però enfront d'aquesta aposta per no córrer riscos del polític britànic es pot contraposar el consell del president John F. Kennedy que, invocant el canvi com a llei de vida, proclamava: «Qualsevol que només miri el passat o el present, es perdrà el futur». Els dos punts de vista tenen els seus seguidors. Mentre uns planifiquen el que tenen per endavant sobre la base d'exhaustives anàlisis del passat, altres ho fan sota la premissa que l'únic que és segur és que el que avui és una moda, deixarà de ser-ho demà. La veritat és que els cotxes es condueixen mirant cap endavant, però també que, sense mirall retrovisor, seria arriscat fer-ho. Com gairebé sempre, no hi ha una veritat absoluta, però sí dades que convé analitzar i considerar per després deixar que la imaginació faci la seva feina en les millors condicions.

De l'informe esmentat hi ha dades que van en aquesta direcció. Per exemple, enfront dels que consideren que la tele és un mitjà en declivi es ressalta que el temps dedicat a veure-la es manté molt estable i el seu consum i rendibilitat derivada de la publicitat i subscripcions superen amplíssimament els dels anomenats vídeos curts. Aquest tipus de vídeo representa el 3% de tots els vistos el 2014 al món, un mercat de 5.000 milions de dòlars enfront dels 400.000 milions que aporta la tele. Una dada aclaparadora que mostra la solidesa del negoci televisiu. Una cosa similar reflecteix la dada que per al 2015 s'espera que més del 80% dels llibres que es venguin sigui en paper. Els mitjans tradicionals estan en més bona forma del que creiem i segueixen sent el pilar fonamental a l'hora de generar i promocionar el sector dels continguts audiovisuals. Però hi ha altres dades. Als EUA, els que tenen entre 18 i 24 anys veuen la tele gairebé un 25% menys que fa tres anys. Són joves que no veuen els informatius, que s'informen a Twitter, que ni ho fan per saber com serà el temps, ho aconsegueixen a través dels seus mòbils. Encara veuen molt contingut audiovisual, però sèries i pel·lícules les segueixen per streaming allà on hi ha suficient ample de banda, la nova frontera que marca les diferències en una societat globalitzada, però cada vegada més dispar. Només l'esport segueix sent un contingut que els fa seure al davant del televisor tant com abans; i encara que ho fan fins a tres vegades menys que el grup de la població de més de 55 anys, és el contingut estrella per ser un esdeveniment en directe. Així, en un món que pagarà pel mòbil, d'objectes connectats, d'impressores en 3D i drones, tots, joves i menys joves, se seguiran posant al davant del televisor per veure un Barca-Madrid; i si volem veure'l gratis només la televisió costejada amb publicitat ens podrà oferir aquest regal. Les coses canvien, sí, però el que és sòlid es manté. La televisió respecte als continguts audiovisuals contínua sent l'aixeta de l'aigua de totes les cases.