Tres milions de llocs de treball. ¡En marxa!
La guerrilla demoscòpica, els discursos propagandístics precuinats i la sobreexposició mediàtica substitueixen el debat polític basat en la informació i el contrast pautat d'idees i propostes. És veritat que aquest ideal no ha existit mai. Però podem observar que, en la mesura que allò que en diem els mercats malden per eclipsar i desdibuixar la política, el debat polític més formal tendeix a fer la funció de pantalla ocultadora. Esdevé autoreferenciat i endogàmic. El resultat és que vivim una campanya electoral permanent sense avaluació real de polítiques, ni debat de continguts. Tot es mou en el terreny de la representació. La metàfora podria ser el mite de la caverna de Plató, però tot plegat fa pensar més en un espectacle d'ombres xineses. A mesura que l'espectacle es va allargant, el guió es fa més i més previsible. Des d'aquesta perspectiva, el darrer debat de política general ha estat perfectament il·lustratiu. Particularment, les intervencions de Rajoy, Sánchez i Duran. Rajoy, presentant-se com una mena de Superman de l'economia; Sánchez, marcant perfil sense fer autocrítica, i Duran suplicant diàleg i tornant a dir que vindrà el llop de la DUI.
Però la mostra més clara de la distància entre la realitat viscuda i la representació política estereotipada ha estat la promesa de Rajoy de crear tres milions de llocs de treball la pròxima legislatura. ¡Realment insuperable! ¿Com s'ho farà? Misteri insondable. En qualsevol cas, d'aquí a cinc anys tots calbs, deu pensar aquest fals demiürg de l'economia. El problema d'alguns guionistes és que en moments de crisi social i política l'espectacle de les ombres xineses pot perdre capacitat de fascinació. En part, per la importància creixent de les comunicacions en xarxa.
