Thurman: les arrugues del periodisme

1
Es llegeix en minuts

Aquest diari ha estat informant des de dimarts del suposat desastre que la cirurgia plàstica hauria perpetrat a la desfigurada cara de l'actriu Uma Thurman. Les nostres úniques fonts d'informació van ser una foto d'Associated Press (AP) i l'agitació que la seva difusió va provocar a les xarxes socials. Vam donar per segurs fets que ignoràvem i que no vam poder o no vam saber contrastar, fins que ahir Thurman va reaparèixer a la NBC, tal com sempre va ser, i amb una sola frase va agegantar les profundes arrugues que presenta el periodisme en l'era d'internet: «Dedueixo que a ningú li ha agradat el meu maquillatge.»

Notícies relacionades

Quan els mitjans de comunicació ens equivoquem és obligat presentar disculpes. Aquí estan les nostres. Però amb això no n'hi ha prou; hem d'interrogar-nos sobre els nostres procediments i les nostres inèrcies. ¿Per què dimecres EL PERIÓDICO va portar a la portada de la seva edició impresa les fotos de l'abans i el suposat després de la intèrpret? Respondré amb sinceritat: primer, perquè la viralitat de la història a través de les xarxes socials la va convertir en tema mundial, alimentat al seu torn tant pels mitjans audiovisuals com pels digitals com el nostre; segon, perquè la falsa notícia aprofundia en un debat, el dels excessos de la cirurgia estètica, que resulta de gran interès per als seus potencials clients o clientes, com es va demostrar amb la precedent transformació (aquesta certa) de Renée Zellweger; i tercer, perquè no hem eradicat el tic masclista d'analitzar l'aspecte de les celebritats femenines amb més severitat que el de les masculines. Els retocs facials de John Travolta, parella de Thurman a la mítica Pulp Fiction, no han aparegut mai a les portades de la premsa generalista.

Molt per aprendre

La distribució d'informació via internet i xarxes socials brinda als periodistes una valuosa informació sobre els gustos i interessos dels lectors, encara que això no implica que el trànsit hagi de dictar la nostra oferta editorial. Ni molt menys que, per la urgència d'explicar els primers una història, renunciem a verificar-la i contextualitzar-la. Ens queda molt per aprendre.