La clau
Núñez es queda sense indult
Si Josep Lluís Núñez no hagués dedicat milers d'euros a pagar un advocat especialitzat a dilatar els processos, avui estaria al carrer. Però, no. No només va voler evitar pagar impostos sinó que quan el van enxampar va fer tot el possible per eludir el judici i la presó. Ara és un vellet que pretén fer pena però avui la societat reclama venjança per mirar de compensar dècades d'impunitat. El Suprem s'oposa a la petició d'indult. El cercle viciós de la casta ha saltat pels aires. La tàctica sempre era la mateixa. Aguantar el xàfec mediàtic a l'inici del procés, contractar un advocat especialitzat a dilatar-lo, endarrerir tant com fos possible la condemna i obtenir un discret indult que rarament passava de ser un breu als diaris.
Ja gairebé ningú recorda qui és i qui va ser Josep Lluís Núñez. Dos de cada tres catalans assegurarien que es diu Núñez i Navarro, com molts edificis, pàrquings i hotels de la ciutat. Menys recordarien que va ser president del Barça, un càrrec que va ocupar durant 22 anys, gairebé els mateixos que Pujol, un altre evasor, va ocupar la Generalitat. Era casta de l'autèntica i des de la llotja del Barça va fer i va desfer negocis que en bona part van quedar al marge del fisc.
Neonuñisme
Notícies relacionadesNúñez, doncs, és víctima de la seva manera d'obrar, és víctima de si mateix. Com bé ha recordat el Tribunal Suprem, l'honorabilitat que va tenir durant anys es va enfonsar pels seus delictes i ara ningú admet que l'hi perdonin. Si els hagués reconegut, si hagués col·laborat lleialment amb la justícia, la condemna s'hauria conegut quan encara colaven els indults. Ara és tard.
El més paradoxal de l'assumpte és que l'estada de Núñez a la presó coincideixi en el temps amb l'auge del seu estil a la direcció del Futbol Club Barcelona. Núñez va ser el rei del victimisme per amagar rere mitges veritats els seus tripijocs, que va traslladar mimèticament des dels seus negocis al club. Les actes d'Hisenda per ocultar al fisc una part del salari dels jugadors en forma de drets d'imatge no disten gaire de la investigació del jutge Ruz sobre Neymar. Certa casta es reprodueix.
