Peccata minuta
No entenc res
No hi entenc res de futbol, però cada dia m'apassiona més: ja he arribat a la condició de veure partits en què no participa el Barça, a saber els noms dels jugadors d'altres equips, i fins i tot a identificar un fora de Joc, que no és poca cosa. M'apassiona no entendre res, perquè entendre-ho, o voler entendre-ho, és saber de les seves directives i de les seves xifres, senyors de corbata amb els colors del club i guarismes esgarrifosos cap als quals sento una profunda indiferència. Fixin-se: a les llotges només hi ha gent lletja que passa fred mentre els atletes van a cos gentil.
D'idèntica manera que -diuen; no ho he vist mai- un iceberg oculta el 90 % del seu ésser, m'apassiona ignorar la intensa lletjor que es deu amagar sota el subsòl dels 90 minuts d'un partit, en què poden esdevenir-se petits miracles imprevistos que a vegades m'han recordat la trompeta de Miles Davis. O el ball de Pina Bausch: una bella emoció que neix dels peus.
Un altre gran plaer que pot procurar-nos un partit és l'acostament a l'adversari. ¡Que bonic que un madridista reconegui una gran nit de Messi o un culer alguna virtut en Cristiano! En política només es felicita el contrincant cada quatre anys, en nits electorals, sempre que hagi guanyat. O quan es firma, a corre-cuita, un narcís i prescindible pacte antiterrorista antiPodem. En el futbol, en canvi, és freqüent sentir que, tot i guanyar, no s'ha jugat del tot bé: potser és l'única frase escoltable després d'un partit; tota la resta tendeix a l'analfabetisme funcional.
Justícia i pilota
Notícies relacionadesAquí i ara està de màxima actualitat el senyor Josep Maria Bartomeu Floreta, màxim responsable del FC Barcelona. En ell conflueixen els dos temes que més interès susciten en la ciutadania, deixant de banda l'atur: justícia i pilota, estadi i jutjat. L'àrbitre Ruz Gutiérrez és difícil de comprar, segons sembla. Hi ha dues qüestions en joc: si hi va haver diners bruts en el fitxatge de Neymar i si Espanya -és a dir, el Reial Madrid- vol perjudicar el Barça per presumpte company de files de l'independentisme. Segons paraules recents del conseller Vila Vicente, s'hauria de fer pinya urgentment amb Bartomeu, fins i tot abans que actuï la justícia, ja que si no significaria alta traïció patriòtica.
Aquesta setmana hem vist el president retratat amb un senyor de pur blanc que no és del Madrid, sinó del blaugrana San Lorenzo de Almagro. ¿Pretenia Bartomeu fitxar Bergoglio per reforçar la defensa o demanar-li consell espiritual? Van parlar dels valors del Barça. La imatge em va fer pensar -a pesar de no entendre res de futbol- en El padrí 3, quan Al Pacino es posa a plorar després de confessar-se amb qui seria el brevíssim Joan Pau I.
