Petit observatori
La terrible lliçó d'Auschwitz
Si no m'equivoco, avui, dia 27 de gener, fa exactament 70 anys, es va produir un dels fets més esgarrifosos de la història contemporània. I potser seria just dir de la història de la Humanitat. El descobriment del camp d'extermini que els nazis havien construït a Auschwitz.
Jo vaig anar a veure'l fa anys, quan ja era visitable, en companyia d'un noi polonès. Precisament van ser els polonesos els primers empresonats pels nazis en aquell camp diabòlic. Estic segur que el lector d'aquest article quedarà impressionat si li dic que en aquelles instal·lacions d'Auschwitz, progressivament ampliades, hi van ser assassinades uns 2.500.000 persones -potser fa més efecte dir «dos milions i mig»-, i que la fam i les malalties en van matar mig milió més.
Em costa escriure que entre les víctimes hi havia uns 200.000 nens. Visitant aquell camp de l'horror vaig veure, en un dels espais convertits en museu, centenars de joguines amuntegades. Una mostra de l'engany amb què les criatures havien estat portades, amb els seus pares, no a unes vacances sinó a la mort. Els pares segur que preveien el que els esperava, però no volien que els nens se n'adonessin.
També em va impressionar veure, en aquell angoixós museu, un espai ple de maletes amuntegades, amb els noms dels adults que havien hagut de fer un fatídic viatge amb tren. Milers de maletes. I potser el més dramàtic: muntanyes de cabells.
En fi, fa 70 anys, avui, que es va descobrir aquell horror.
I ara, llegint els diaris, mirant la televisió, escoltant la ràdio, cada dia ens arriben notícies de les morts i les destruccions que es produeixen sense parar en terres d'orient. I m'he quedat pensant en la crueltat humana. Fins que m'he dit que la paraula humana era innecessària. En la naturalesa i en el món animal no hi ha crueltat ni bondat. Només nosaltres tenim sentiments. Amors i odis. Per sort i per desgràcia.
