La guineu més bella

¿És possible estar enamorat d'una editorial? ¿És possible estimar el seu catàleg, el seu bellíssim catàleg, fins al punt d'aplaudir perquè acabi d'arribar als seus primers 10 anys de vida? ¿És possible guardar entre cotó fluix una cosa tan bella com l'àlbum El libro negro de los colores, de Menena Cottin i Rosana Faría, i descobrir gràcies a l'efemèride que aquesta visió del cromatisme a través d'un invident -el llibre és completament negre- és contra tot pronòstic l'èxit més important en la història del segell? ¿És possible, en fi, rematar el miracle amatori amb un fet tan simple com la publicació en blog del conte de Monterroso El zorro más sabio? Tot plegat és possible, sí, si l'editorial és la barcelonina Libros del Zorro Rojo, el gran referent en títols il·lustrats; si els seus creadors, que van subratllar l'aniversari amb una festa el 18 de desembre passat, són els argentins Fernando Diego García i Sebastián García Schnetzer, mereixedors el 2011 del Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial; si els seus ja més de 200 títols al marge de modes aconsegueixen estar vius en un 90%, si la seva divisió Infantil-Juvenil / Adult es revela en la seva simplicitat com una troballa, si la seva reinvenció dels clàssics es basa a igualar autors i artistes fins al punt d'haver llançat o versionat parelles de ball tan insuperables com les dels Cuentos de imaginación y misterio (Edgar Allan Poe i Harry Clarke), el Discurso del oso (Julio Cortázar i Emilio Urberuaga), La condesa sangrienta (Alejandra Pizanik i Santiago Caruso) i, ja en novetats, El libro de las camas (Sylvia Plath i Quentin Blake) i la Balada del consentimiento a este mundo (Bertolt Brecht i Henning Wagenbreth).

El miracle és tan possible, de fet, que continuarà el 2015 amb una edició dels Crímenes ejemplares de Max Aub a càrrec de Liniers, una Irma Serena d'Antonio Tabuc­chi il·lustrada per Gabriela Giandelli i uns Cuentos de Andersen que remataran la trilogia de Clarke iniciada amb el Fausto de Goethe i el ja esmentat Poe. Aquesta de la guineu més bella, la vermella, té pinta en fi de ser una història d'amor que duri encara dècades.