L'Espanya dels Villatoro
Vicenç Villatoro ha escrit un llibre imprescindible: L'home que se'n va. És la història del seu avi, un republicà il·lustrat i moderat que va patir primer els atacs dels revolucionaris durant la guerra civil i que l'Exèrcit franquista va detenir, va jutjar, va condemnar, va depurar i va represaliar durant cinc anys fins a expulsar-lo del seu poble, Castro del Río, d'on va marxar amb destí a Terrassa.
Villatoro ha aixecat un brillant relat a partir dels seus records d'infància, dels testimonis dels qui van conèixer el seu avi però, sobretot, de l'expedient judicial que reconstrueix la maquinària de la repressió franquista. Un lligall de providències, diligències i resolucions que van donar -com en tants altres casos- aparença de procediment legal a una pura i simple operació de neteja ideològica basada en la delació i en la venjança dels señoritos que van veure la seva vida i els seus privilegis amenaçats i van pagar amb la mateixa moneda als revolucionaris i als demòcrates republicans.
¿Immigrants o exiliats?
Notícies relacionadesL'epicentre del relat de Villatoro és, amb tot, la immigració. ¿Per què el patriarca va decidir marxar al recuperar la llibertat? Les causes econòmiques van disfressar un autèntic exili polític. «Quan es va obrir la veda, tothom se'n va anar. Primer, els rics cap a Còrdova o cap a Madrid. Després, els vençuts sobretot cap a Catalunya», explica un dels personatges. Potser allà va començar aquesta desafecció a l'Espanya política que sobrevola en la societat catalana.
Quan alguns pretenen apel·lar avui als orígens de molts catalans s'obliden d'històries com aquesta. Parlar de neteja ètnica als néts dels depurats o de legalitats als que recorden les represàlies familiars és simplement una burla dels que pretenen convertir-los en una simple força de xoc electoral. Possiblement la majoria de descendents d'aquells deportats no són independentistes. Però no sortiran en defensa d'una altra Espanya que no sigui la democràtica, la federal. Les elits amb vuit cognoms catalans o que van ocupar Catalunya com un cortijo haurien de buscar altres candidats i arguments.
